dissabte, 30 d’agost de 2008

Mulatu Astatke


Un parell de temes de Mulatu Astatke descoberts gràcies a la pel·lícula 'Broken Flowers' de Jim Jarmusch (2005)





Foto: Mulatu Astatke

dimarts, 26 d’agost de 2008

Miedo y asco en Valencia


Què guapes les lupes de Rita Barberà! Este video de Canal 9 (tota una orgia de propaganda i hagiografia en la cobertura informativa de la F1) mostra a les nostres elits valencianes: el president, l'alcaldessa, el líder del PP i l'amic capitalista. Més enllà d'això, l'elit, no queda res o practicament res. Espectacle televisiu, distracció per a la massa... Allò important estava en les festes Very Important People on grans capitalistes aprofiten per tancar tractes amb altres grans capitalistes, contents de poder gaudir de diners públics gairebé ilimitadament, encantats del neoliberalisme. Podem imaginar les cares d'admiració infantil de Camps, Rita, Mariano i companyia davant tant de glamour i xifres astronòmiques (una mica a l'estil del famòs tòpic de la família de poble que visita El Corte Inglés a València entre crits i sorpresa desmesurada per tota tecnologia urbana divisada a l'horitzó). Ells (miren el plànol de Canal 9 de Rita Barberà), representants fidedignes de la més profunda cultura casposa espanyola (per no parlar del folklorisme regionalista-catòlic dels autòctons), front al glamour dels grans macroespectacles que els ciutadans estem condemnats a soportar.




Foto: José Mª i José Vte. Penalba

Definint la mafiocràcia


Flipant video penjat en Youtube sobre el líder del Partit Popular castellonenc, Carlos Fabra. Resulta impactant el funcionament i l'estil de la mafiocràcia de la família Fabra a Castelló. Al les comarques del nord del País Valencià sembla regnar un ambient propi de les primeres generacions mafioses a Itàlia i Estats Units. Caspa, comissions, ulleres fosques, la família i el partit. I el prota:

dilluns, 25 d’agost de 2008

La propaganda pel videojoc: Líban


El conflicte gairebé permanent que ha mantingut Israel amb Líban des que l'Organització per l'Alliberament de Palestina abandonara Jordània (arran del Setembre negre) i s'afincara a Beirut i amples zones del país ha anat acompanyat d'una constant propaganda associada a vèncer en els enfrontaments no armats: la guerra de la informació. Al Líban, a partir de l'ocupació israeliana neix Hizbul·là, un grup radicalitzat del partit hegemònic de la comunitat xiita, Amal. Essencialment Hizbul·là manté un objectiu prioritari: l'expulsió de la potència militar ocupant del Líban. Per a aquest objectiu es configura com una guerrilla politicomilitar, amb una destacada audàcia en el seu terreny per exel·lència: la guerra de guerrilles. A mesura que es desenvolupa aquesta guerra de guerrilles, Hizbul·là enceta el procés de normalització política impulsant extraordinàriament la seua branca política i les seues organitzacions socials de masses. La renúncia a la creació d'un Estat islàmic (a partir de la reflexió segons la qual, en un país multiconfessional com Líban, la construcció d'un Estat islàmic inspirat de l'islamisme polític d'arrel iraniana, resulta impossible) marca aquest procés d'integració en la vida política libanesa, tot i mantenint 'una postura crítica amb la residual estructura confessional de l'Estat libanés, heretada (no sense intencionalitat política) de la colonització francesa i que Hizbul·là considera com la causa principal del nul desenvolupament de l'Estat libanés i de la violència crònica que viu el país. La victòria militar contra Israel és un fet nacional considerat com a tal per amples sectors de la vida política libanesa més enllà de l'àmbit d'influència d'Hizbul·là, com demostra la formació del govern de coalició d'inspiració nacionalista (que no al poder, degut en gran mesura a l'estructura confessional de l'Estat que atorga quotes de poder segons criteris sectaris, i no, per exemple, al paper de l'Exèrcit, molt debilitat en si mateix i majoritàriament xiita).

Hezbollah's Special Force és un videoclip basat en animacions de videojocs que recrea la guerra de guerrilles que tot el llarg de la dècada dels 80 la guerrilla libanesa va liderar contra l'ocupació israeliana. Més que probablemet els seus autors són simpatitzants d'Hizbul·là; no en va el videoclip està dedical a "l'alliberament del sud de Líban".





Foto
: Edificis de Beirut destruits per l'avació israeliana.

Rimes inteligents


"Ariel Sharon está como Ramón Sampedro,
os lo juro.
Pero la diferencia es que aquí habría ostias
para darle el cianuro"

A 10Ds le pido
Los Chikos del Maíz

Foto: President Bush serves Ariel Sharon "Israeli cookies" on his Texas ranch. (AP)

Definint el socialisme


Ahir a altes hores de la matinada vaig vore les declaracions del president veneçolà Hugo Chávez en l'informatiu de TeleSur en les quals deia coses tan interessants com aquestes:

"Que nadie tenga duda. Entre los hacendados y los indios, el gobierno está con los indios; no hay duda de ningún tipo".

"Los indígenas yukpa deben ser protegidos por le gobierno, por las Fuerzas Armadas y por el Estado. Los señores finqueros tienen que reconocer que aquí hay una revolución, tienen que demostrar que esas tierras fueron de verdad de ellos".

"Esas tierras fueron ocupadas por los indios yukpa durante mucho tiempo; produciendo ganado, carne y leche. Y fueron echados de allí. Yo no estoy hablando de la conquista de los españoles, estoy hablando de hace treinta años. ¡A plomo limpio los echaron de ahí! Con apoyo de policías, fuerzas armadas. ¡Ahora aquí hay una revolución! Las Fuerzas Armadas, los cuerpos de inteligencia, el gobierno, ¡todos apoyando a los indios!".



Foto
: El presidente Chávez muestra un rifle ruso en la ceremonia por el dia del ejército.

dijous, 21 d’agost de 2008

Bob Marley // Russian Red

Dos temes molt diferents. 'Caution' de Bob Marley ha estat tronant en el meu mp3 els darrers mesos. Temazo inoblidable. I Russian Red.

BOB MARLEY // CAUTION




[Here I am, walking down the
street (walk walk walk walk
walk walk walk)
and the children; everything is so sweet
(woah woah woah sweet 2x)
I´m doing my thing and I´m doing it slow
but there is just one thing I
would like you to know, oo
When it's wet and slippery yea
When it's damp and crumbly
it is likely you will tumble down,
Don´t want you on the ground
Oh oh oh Caution, the road is wet
Black soul is black as jet
Do you hear me
Caution the road is hot
You got to do better than that
´cause ah
When it's wet and slippery (when
it wet it slippery yea)
When the ground be crumbling
it is likely you were tumbling down
don´t wash it underground brother
Hit me from the top
you crazy motherfunky (3x)
When it's wet and slippery yea
When it's damp and crumbly
if it's likely you were tumbling down
Don´t watch it on the ground
Caution...]


RUSSIAN RED // CIGARETTES



RUSSIAN RED // CRYING

dimecres, 20 d’agost de 2008

La batalla del cinema llatinoamericà


L'altre dia vaig descobrir al magnífic portal Arcoiris.tv 'Acta general de Chile', la sèrie de quatre pel·lícules que el director de cinema xilè Miguel Littín (per a mi un èsser humà excepcional, amb una valentia de primer ordre) va rodar clandestinament al seu país durant la dictadura de Pinochet. D'aquella experiència èpica i heroica queda també el llibre de Gabriel García Márquez 'Las aventuras de Miguel Littin clandestino en Chile', un llibre genial. (La dictadura militar xilena procedí a cremar uns 15.000 exemplars). La quarta part de 'Acta general de Chile' és molt recomanable, més enllà del significat històric contra la dictadura del projecte. També he descobert la web d'un dels meus directors de cine llatinoamericans favorits, Patricio Guzmán. 'La batalla de Chile' estableix els paràmetres del cinema documental d'esquerres (es pot veure ací). És per dir-ho d'alguna manera l'adaptació documental en l'Amèrica Llatina dels anys 70 de la magnífica pel·lícula de Gillo Pontecorvo, 'La Batalla d'Argel'. A més, amb els anys, lluny de moderar la seua genialitat amb la càmera, Guzmán ens demostra la seua altura amb 'El caso Pinochet' (reconstrucció periodística perfecta, tècnica documental d'autor) i, especialment amb 'Salvador Allende' (gran testimoni històric i polític, una apologia del socialisme democràtic a través de la personalitat i la trajectòria del president xilè).

Aquest fragment de 'Salvador Allende' ressenya la bellesa poètica i el compromís polític propis de Guzmán.



Foto: “La batalla de Chile” (1973-79). Jorge Müller y Patricio Guzmán filmando en Santiago en l973. Foto de Armindo Cardoso.

[Passejar per València en agost fa uns sis anys podia resultar un plaer, si exceptuem la calor agobiant. Enguany he pogut descobrir el funcionament d'eixe nou model de ciutat del PP. La Caspa turística. La veritat és que la ciutat resulta sumament depriment. A més a més la filmoteca d'estiu, única activitat cultural no casposa amb un preu tolerable, ha adoptat un funcionament de projecciones segons el qual quan hi ha una peli bona les tres següents han de ser horribles. Per tant fins el proper dilluns no tornen les pelis bones. Per no parlar pel cicle de cinema sobre Iraq censurat per l'Ajuntament.]