diumenge, 26 de juliol del 2009

Fantasies colpistes


"Si había alguna duda de que la estrategia del derrocado presidente Manuel Zelaya es diseñada desde Caracas quedó de nuevo de manifiesto en Las Manos. Los venezolanos dirigieron y coordinaron el operativo. En El Paraíso, reporteros de la cadena estatal venezolana Telesur -el único canal del mundo que retransmitía los hechos en directo- informaba en tono épico de los choques entre manifestantes que pretendían acercarse a la frontera con policías y soldados que se lo impedían. Otro equipo informaba desde Las Manos sobre la llegada de Zelaya como si se tratara de la toma de la Bastilla. Movido por las imágenes y los cometarios de Telesur, un espectador despistado podría creer que el gobierno de facto de Micheletti estaba a punto de caer, con las maletas preparadas para huir por la puerta trasera.


Telesur jugó el mismo papel agitador cuando el pasado día 5 retransmitió en directo el intento de Zelaya de aterrizar en el aeropuerto de Tegucigalpa. El defenestrado mandatario viajaba en un avión Falcon venezolano, con piloto militar venezolano, con comunicación telefónica con Telesur y conectado al móvil de Chávez, para establecer una triangulación de contactos en el momento en que se abortó el aterrizaje. Quedará para la historia ese intercambio de palabras acerca del valiente piloto militar y presidentes osados. El analista Antonio Cortez señala que las retransmisiones de Telesur se vuelven provocaciones que incentivan la lucha callejera de ambos bandos".


[Crònica signada per Joaquin Ibarz publicada avui en La Vanguardia, periòdic amb el qual poderu gaudir de columnistes de la talla de Lluís Martínez Sistach, jefazo de la jerarquia catòlica espanyola o Pilar Rahola]


Mentre Llatinoamèrica es va lliurant, poc a poc, pas a pas, del colonialisme, els decadents mitjans de comunicació de la vella europa agonitzen amb cròniques com aquesta en la qual un Zelaya diabòlic sembla el criminal provocador (en contraposició als delicats, amables i simpàtics colpistes), aliat amb un no pas menys diabòlic Hugo Chávez... La defensa poc dissimulada d'uns colpistes de l'extrema dreta mai deixarà de sorprendre'm, sobre tot quan va en portada.


I la lucidesa de Pérez Esquivel:


"Si Chávez no hubiese hecho nada, [Europa] hubiese estado conforme con Chávez. Si Bolivia no hubiese comenzado a revertir su situación, nadie hablaría de Bolivia, como nadie habla de Paraguay ni de la dominación que sufre. Tampoco nadie habla de las grandes trasnacionales o de la dominación europea.

(...)

Venezuela tenía entre el 70% y el 80% de la población analfabeta y una gran concentración del poder económico y cultural estaba en manos de unos pocos. Hace dos años, la UNESCO declaró Venezuela libre de analfabetismo. Lo mismo está pasando en Bolivia. En Argentina, sin embargo, hoy tenemos muchísimos analfabetos, pobreza. Cuando un Gobierno comienza a mirar a los sectores más necesitados hay reacciones".

dimarts, 21 de juliol del 2009

Lenta i amable justícia (inmunitat de classe III)


"El aparato estatal formado por el ejército, la policía y la justicia es el instrumento mediante el cual una clase oprime a otra"

Mao Tse Tung.


Quina lentitut i amabilitat de la justícia amb alguns subjectes! César Alierta, president de Telefónica, ha estat absolt per l'Audiència Provincial de Madrid en el Cas Tabacalera (estava acusat d'un delicte d'ús d'informació privilegiada). El delicte havia prescrit! És per a partir-se de risa.

Mentre, un tribunal de Barcelona condemnava a un indigent a un any de presó per furtar mitja barra de pà...

La justícia, com gairebé tot en aquesta vida, és una qüestió de classe.


Il·lustració: Retrat de Mao Zedong, pintura de Li Qi, Galería Nacional d'Art de Xina (Beijing).

Infern cultural


Gràcies a la majoria absoluta del PP a la ciutat de València, les activitats culturals en juliol són un infern. Si als concerts de Vivers porten a Miguel Bosé al cinema a l'aire lliure de l'institut del Carme programen grans produccions infumables d'Antena 3 com ara Mentiras y gordas, el gran trunyo cinematogràfic de l'any. Ací allò que està de moda són les prendes de Louis Bouitton i vore a Papito en l'escenari... Pera mesurar la calanya cultural de les institucions públiques valencianes només cal anar a la secció A la fresca dels informatius del braç de propaganda audiovisual del PP i vore com està el nivell.


dissabte, 11 de juliol del 2009

Recolzament de dictadures (patrocinat per Repsol)


Seria de risa si no fóra per a plorar. Arriba l'ex ministre del règim criminal del general Franco a Guinea Equatorial de visita oficial i Obiang li diu: "Muchas gracias por haber venido señor Fraga porque está usted en las últimas". Òstia puta! Quina benvinguda! Anècdotes a banda, asistim a un d'eixos moments interessants en la política espanyola. Les empreses multinacionals espanyoles (com Repsol) no han trincat gairebé res del pastís del petroli equatoguineà. Els pobres directius de Repsol ploren i ploren al govern per a trincar un tros del pastís. La tristesa inunda les seues ments. Mentre, el govern espanyol comunica a la ciutadania que els interessos de Repsol i sàtrapes econòmics similars són estratègics i, sobre tot, coindideixen amb els interessos generals. A partir d'aquesta fal·lacia (és una mica com un conte de fantasia això que els meus interessos són els mateixos que els d'uns tipos que guanyen més pasta en un any que la majoria de la població en tota la seua vida) el ministeri d'exteriors es posa a treballar i fa coses com una visita oficial de diputats i senadores espanyols a una dictadura unifamiliar que dura ja 30 anys.

A l'hora de marxar Moratinos va recordar a Obiang allò de les eleccions transparents. I és que això de guanyar amb el 99% dels vots canta una mica. Però no importa molt això de la democràcia mentre Repsol trinque part del pastís en l'antiga colònia espanyola. En definitiva: una visita oficial espanyola viatja fins a Guinea Equatorial per a assegurar els interessos econòmics d'una elit/classe burgesa/oligarquia. De fet els representants del PP, PSOE, PNV i ERC (IU es va negar honrosament a participar en aquesta operació de legitimació latent de la dictadura d'Obiang) han estat a un país on: hi ha presoners polítics (segons els càlculs al menys 48); la tortura és una pràctica habitual (segons el relator especial de les Nacions Unides), està governat per una màfia unifamiliar que situa al país en la 9ª posició en el rànquing dels països més corruptes del món (segons Transparencia International); malgrat que la renda per càpita del país hauria de ser similar a la d'Espanya o Itàlia, el nivell de pobresa és similar al d'Afganistán o Txad; no hi ha llibertat de premsa (fa unes setmanes era detingut el corresponsal de France Press i Radio France Internationale); i un llarg etcètera.

Al menys els directius de Repsol podran dormir tranquils. Mentre Guinea Equatorial agonitza sota Obiang, Repsol es revaloritza.
Foto: Zapatero amb un dictador sanguinari.