dissabte, 24 d’abril del 2010

Tu aimes Fayrouz


Tu n'en veux pas?
Tu n'as plus envie d'écouter les informations?
Je t'achèterai donc un magnétophone et des cassettes.
Tu aimes Fayrouz. Je t'achèterai les chansons de Fayrouz, en particulier celle qui dit Je te vois avancer sous le ciel clair, perdu parmi les feuilles et l'amandier. Demain je t'apporterai le beau temps, les feuilles de l'amendier, Fayrouz et toutes les vieilles chansons d'Abdelwahab. Je t'apporterai la chanson Ton amour me fait languir et le sommeil me fuit. Qu'elle est belle la poésie d'Ahmad Chawqi, le prince des poètes! Demain je te raconterai son histoire avec le chanteur Abdelwahab qui faisait ses débuts.

Mon seigneur tient mon âme dans sa main

Il l'a perdue, bénie soit sa main


Que c'est beau l'amour, Abou Salem mon ami! Demain nous chanterons, nous vivrons l'amour de nouveau. Tu es amoureux, moi aussi. Nous sommes seuls dans une chambre d'hôpital solitaire dans un coin d'un camp solitaire de Beyrouth.
Repète avec moi cette sourate:

Dis: Mon réfuge soit le Seigneur des hommes
le Roi des hommes

le Dieu des hommes
contre le ravage de l'instigateur surnois

qui chuchotte dans la poitrine des hommes
(l'instigateur) de parmi les djinns et les hommes.


Récite la sourate. Le Coran apisaera ton coeur. Je te quitte maintenant. Bonne nuit.

La porte de soleil
Elias Khoury

Ed. Babel, Actes Sud
p. 70.

Fayrouz // Songs for Palestine



divendres, 23 d’abril del 2010

Coses que fan gràcia (André Glucksmann)


"Irak está mejor que con Sadam, ahora se puede votar y discutir"

Llegit ací.

dijous, 22 d’abril del 2010

El llenguatge de l'oblit


La transició espanyola -l'oblit institucionalitzat- té el seu propi llenguatge i la seua pròpia narrativa.

Per exemple, si un ex dirigent del règim feixista de Franco (i corrupte) es mor, la premsa internacional destaca l'origen franquista del subjecte. Mentre, en Espanya, els democràtics mitjans passen per damunt de l'assumpte. I quan tracten l'assumpte ho tracten d'aquesta manera:

"Burgués por nacimiento, el joven Samaranch se afilió a Falange Española cuando la retórica antiburguesa era una de las características de la versión española del fascismo, al principio de la década de 1950, y en 1954 ocupó su primer cargo político como concejal del Ayuntamiento de Barcelona".

"Samaranch estuvo en el franquismo desde 1938, cuando, movilizado por la República, decidió pasar a Francia y desde allí a la zona de España controlada por los sublevados". [Algú imagina un periòdic europeu que afirme que 'Goebbels estuvo en el nazismo'?]

"La carrera política le llevó a presidir en 1973 la Diputación Provincial de Barcelona"

"régimen de origen corporativista como era el franquismo"

Selecció de l'article signat avui per Enric Company al diari El País.

Altres:

Abc: "Un español universal"

Juan Carlos de Borbón: "Catalunya y el resto de España han perdido a uno de sus hijos de mayor proyección universal"

Levante: "Un político pactista al frente del COI"

El Mundo: "El padre del olimpismo moderno"

Vicent Partal i Juan E. Tur també han escrit sobre l'assumpte. De fet són dos dels pocs periodistes que han recordat en un tó crític la figura de Samaranch (una bona mostra estadística de la llibertat d'expressió a l'Espanya postfranquista).

Mentre, en la resta del món:

The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO

L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.

BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO

Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco

The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.

La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange

Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.

Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes

New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant

Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d’excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe

[Recull de Vilaweb]

Foto: el finat i Francisco Franco

diumenge, 4 d’abril del 2010

Siempre Fuertes de Konciencia



Pose ton gun, NTM.




Dónde está Wifly, SFDK.


[Dos temes que retumbaren en les meues orelles des del discman durant anys]

Abusos a menors? Oració i penitència


Que han hagut centenars d'abusos a menors per part de membres de l'església catòlica? Doncs la solució, segons afirma avui el teòleg Josep-Ignasi Saranyana en La Vanguardia, és "oració i penitència". S'accepten comentaris sobre l'assumpte.