Cròniques casposes: avortar en alta mar

"Miedo de las mujeres a la violencia del hombre, y miedo de los hombres a las mujeres sin miedo"
Eduardo Galeano

Ahir vaig assistir a l'acte de benvinguda al vaixell de l'organització holandesa Women On Waves al recinte de Veles e Vents del port de València. Vaig aplaudir com el que més quan les quatre dones holandeses van aconseguir embarcar altres dones i començar simbòlicament el viatge cap a aigües internacionals per tal d'avortar (abans era viatjar a Londres, ara a aigües internacionals...). Però el que més em va impactar (guiat per la meua irresistible atracció contra tot allò caspòs i/o hipercaspós) fou l'ambient dels (falsament) autodenominats pro-vida. S'autodenominen "provida" (transmetent la idea que els seus enemics són promort) però no són més que antielecció, ja que el més sorprenent de la història és que no proposen res més enllà del no al aborto.

Descripció dels provida:

-Matons d'extrema dreta. Entre ells destacava el capo d'España 2000 que es va situar a pocs metres de la concentració per a provocar a dos centenars de perilloses dones de seixanta anys vestides la majoria de color morat. Què valents! (Per cert el d'España 2000 no és el de la patronal dels proxenetes?). També hi havien alguns cap rapats, molt preocupats pel tema (sembla que és el segon tema principal de preocupació d'aquesta gent; la primera preocupació és apallissar el major nombre possible de migrants indefensos).

-Mares puristes (vestides a l'estil d'Ana Botella), que escridassaven als assistents per no sé què d'unes trituradores de fetus, una fantasia clàssica del discurs antielecció imagine que nascuda d'algun còmic dels seus fills. Aquestes mares no utilitzen la violència físisca sinó la violència verbal, que, segons vaig poder comprobar, resulta més perillosa per als policies antiavalots (tindre una senyora que no para de cridar en la teua orella com si haguerra estat posseïda pel dimoni pot tindre conseqüències nefastes a llarg plaç). Vaig estar a punt de consultar-les si, en el cas que una de les seues (nombroses) filles fóra, per exemple, violada, acceptaria o no avortar (la pregunta crucial). Però resultaven intolerantment insoportables. Un subgrup de l'apartat 'Mares puristes que criden molt' són els seus fills i filles (no avortats en el seu moment, evidentment):

-Xiques pijes, algunes d'elles amb el típic uniforme de col·legi concertat o privat de caire religiòs (sempre m'he preguntat com és que els ideòlegs dels uniformes escolars i de l'educació segregada no s'adonen que la indústria pornogràfica (i els dibuixants de manga japonesos) han mundialitzat l'uniforme colegial com a mite eròtic des de fa molts anys). Aquestes pobres víctimes del model més brutal i inhumà de patriarcat (i de la misa de diumenge i de la niña de Rajoy) escridassaven divertint-se contra les promort i holandesades avortistes. Resultava d'allò més curiós observar com el model patriarcal estava profundament marcat en el grup provida en el que a rol social es refereix: les xiques pijes a escridassar i els xics pijos a violentar i provocar (són el següent subgrup):

-Xics pijos que es pensen que estan fent la revolució i que no són més que uns pobres dements manipulats i cegats per l'odi (és el famòs principi de Thomas: si una cosa falsa es transmet com una veritat, la gent pensa en base a eixa (falsa) cosa). Aquets xiquets exaltats de col·legi fonamentalista es pensen que estan protagonitzant una autèntica revolució comparable als millores recreos de la seua vida. Aquests, seguint els patrons que construeixen la convivència en casa seua, si que donen el pas de provocar directament, deixant enrrere les seues germanes (com quan la mare prepara el dinar i para taula mentre el cafre del seu marit, que s'en va de putes tots els divendres -com a bon cristià-, llegeix el Marca i El Mundo). Però no són tan valents i a la primera advertència policial es retiren. Ai, pobres xiquets...

-Activistes marítims poc efectius que intentaven avortar l'arrivada del vaixell.

Però aquests exaltats catòlics d'extrema dreta són només la punta de llença de la Generalitat Valenciana i de les institucions valencianes, catolitzades pel Partit Popular i la mentalitat ultraconservadora i medieval de Francesc Camps i de García Gascó (eixe individu que ningú ha votat però quie té molt de poder en aquestes terres). El cas de Rita Barberà ja és per a partir-se de risa (la hipocresia d'alguns no té limits). Però aquests casposos només han aconseguit que un acte que previsiblement haguera quedat com un breu en una pàgina perduda dels periòdics locals haja estat un acte amb centenars de periodistes, fotògrafs i càmeres. Resulta sumament impactant observar la campanya contra l'acte de Women on Waves: des de l'alcaldesa fins al president de la Generalitat dient mentides publicament (entre elles que l'organització de l'acte no tenia els permisos necessaris) a més de grups de xoc (eixos que saluden amb el braç a la romana i somnien amb tornar als bon temps del Generalísimo) disposats a tot per a aturar al vaixell. Cal no oblidar als operaris de l'autoritat portuària que van intentar evitar l'arribada del vaixell. Ni Camps, ni l'arquebisbe, ni les mares exaltades, ni els operaris del port van poder evitar-ho.

Mentre escric açò tres dones ja han avortat en aigües internacionals (on els ginecólegs estan sotmesos a la llei holandesa) amb un medicament.

[Oblidava comentar que a més de totes les institucions públiques valencianes controlades pel PP (i la jerarquia catòlica i els grups ultres, evidentment), la campanya contra Women On Waves ha contat amb inestimables col·laboradors necessaris: uns tipos i unes tipes sentats i sentades darrere dels seus ordinadors de les redaccions a València d'Abc, El Mundo, etc. No sé el motiu, però ahir vaig tindre unes ganes brutals de tirar a l'aigua a la reportera del programa d'Ana Rosa de Telecinco.]

Es poden veure les fotos de Manuel Molines (Levante) ací.