La transició espanyola -l'oblit institucionalitzat- té el seu propi llenguatge i la seua pròpia narrativa.
Per exemple, si un ex dirigent del règim feixista de Franco (i corrupte) es mor, la premsa internacional destaca l'origen franquista del subjecte. Mentre, en Espanya, els democràtics mitjans passen per damunt de l'assumpte. I quan tracten l'assumpte ho tracten d'aquesta manera:
"Burgués por nacimiento, el joven Samaranch se afilió a Falange Española cuando la retórica antiburguesa era una de las características de la versión española del fascismo, al principio de la década de 1950, y en 1954 ocupó su primer cargo político como concejal del Ayuntamiento de Barcelona".
"Samaranch estuvo en el franquismo desde 1938, cuando, movilizado por la República, decidió pasar a Francia y desde allí a la zona de España controlada por los sublevados". [Algú imagina un periòdic europeu que afirme que 'Goebbels estuvo en el nazismo'?]
"La carrera política le llevó a presidir en 1973 la Diputación Provincial de Barcelona"
"régimen de origen corporativista como era el franquismo"
Selecció de l'article signat avui per Enric Company al diari El País.
Altres:
Abc: "Un español universal"
Juan Carlos de Borbón: "Catalunya y el resto de España han perdido a uno de sus hijos de mayor proyección universal"
Levante: "Un político pactista al frente del COI"
El Mundo: "El padre del olimpismo moderno"
Vicent Partal i Juan E. Tur també han escrit sobre l'assumpte. De fet són dos dels pocs periodistes que han recordat en un tó crític la figura de Samaranch (una bona mostra estadística de la llibertat d'expressió a l'Espanya postfranquista).
Mentre, en la resta del món:
The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO
L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.
BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO
Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco
The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.
La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange
Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes
New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant
Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d’excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe
[Recull de Vilaweb]
Foto: el finat i Francisco Franco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada