Ahir milers i milers de persones vam acudir a la manifestació contra la corrupció que avui ha estat titllada pel membre supernumerari de l'Opus Dei Juan Cotino com a iniciativa de l'extrema esquerra. Cotino, un tipo amb una família que s'ha forrat a costa de la Generalitat Valenciana, acusava al PSPV-PSOE de vincular-se (assistiren alguns càrrecs públics d'aquest partit) a una iniciativa de l'extrema esquerra. Deixant de banda que el PSPV-PSOE hauria d'estar en plena insurrecció civil contra Camps (la qual cosa és una altra història), és molt interessant que el PP valencià acuse al principal partit de l'oposició de virar a l'extrema esquerra quan el que fa aquest partit és, simplement, manifestar-se contra la corrupció. D'aquesta manera el PP vol forçar a construir -o reforçar- certs pactes tàcits entre les classes dirigents, com per exemple el finançament dels partits. Manifestar-se contra la corrupció és radical quan -teòricament- hauria de ser un dels principals valors del sistema de representació parlamentària i de la tradició del liberalisme polític.
Hi ha una enorme massa monetària que circula en maletins i en caixes B de trames corruptes, moltes vegades triangulades al voltant de l'especulació inmobiliària, la política i els paradisos fiscals (i no sols, també entra la prostitució, el narcotràfic i una llarga llista d'activitats il·legals). Deixant de banda la suma enorme d'euros que la fiscalitat de l'Estat no recapta, és interessant observar el deplorable estat de l'accés a la informació pública a l'Estat espanyol. Un estudi de la fundació Open Society Justice Iniciative del 2005 situava a Espanya per darrere de Mèxic, Rumania o Armènia en matèria de lliure accés a la informació pública de les institucions de l'Estat. Juan Carlos Escudier ho explicava exelentment quan el govern espanyol va fer públics els béns i comptes dels seus membres: "Para los ciudadanos y para la higiene democrática del país sería más efectivo que se nos diera cuenta en tiempo real de la evolución de los bienes de nuestros servidores públicos, de manera que sepamos si el diputado que impulsa una ley que favorece a las empresas de telecomunicaciones tiene acciones de Telefónica, qué nuevo palacete sin baños se ha comprado Jaume Matas o quién es el generoso mecenas que regala a nuestro Rey el último modelo de Maserati. Esa información, permanentemente actualizada so pena de destitución fulminante o recriminación pública, es la mejor vacuna contra la corrupción".
El sistema asegura la corrupció. Si no, els paradisos fiscals serien ocupats militarment per l'OTAN i els contractes públics estarien, sense excepcions, penjats en Internet a disposició de tothom (i els inspectors d'Hisenda serien un malson per a les grans fortunes, i etc, etc.). Per això és interessant la reacció del PP a la manifestació d'ahir. Segons Cotino, criticar (i denunciar) la corrupció és radical (extremisme esquerrà). Té raó el membre de l'Opus Dei (una raó latent, involuntària): erradicar la corrupció, avui dia, suposa un canvi radical del sistema.
[Fotografia de Miguel Ángel Montesinos de Levante-EMV. La galeria completa, ací.]
