Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guerra. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 de gener del 2008

Moviments insurgents a Xina patrocinats pels EUA


He seleccionat un breu paràgraf especialment interessant de l'assaig del professor d'economia canadenc Michel Chossudovsky, publicat a Rebelión sota el títol 'Al Qaeda y la guerra contra el terrorismo'.

Movimientos insurgentes en China patrocinados por Estados Unidos

También es importante para entender la guerra estadounidense contra el terrorismo, observar la existencia de insurgencias islámicas apoyadas por el ISI [serveis secrets pakistanesos] en la frontera occidental de China con Afganistán y Pakistán. En realidad, varios de los movimientos islámicos de las repúblicas musulmanas de la extinta Unión Soviética están integrados por movimientos turkestanos y uigures de la región autónoma Uigur de Xinjiang, en China.

Esos grupos separatistas –que incluyen a la Fuerza Terrorista del Este del Turkestán, al Partido Reformista Islámico, la Alianza Unida Nacional del Este del Turkestán, la Organización de Liberación Uigur y el Partido de la Yihad Uigur de Asia central- han recibido todos ellos apoyo y entrenamiento del Al Qaeda de Osama Bin Laden (Según fuentes oficiales chinas citadas en UPI, en noviembre de 2001). El objetivo declarado de esas resistencias islámicas en China es el «establecimiento de un califato islámico en la región». (Defence and Security, 30 de mayo de 2001).

El califato estaría integrado por Uzbekistán, Tayikistán, Kirguizistán (Turkestán occidental) y la región autónoma Uigur de China (este de Turkestán) en una entidad política única.

El «proyecto del califato» invade la soberanía territorial china. Apoyado por varias fundaciones wahabíes de los Estados del Golfo, el secesionismo en la frontera occidental china es, de nuevo, coherente con los intereses estratégicos de EEUU en Asia central. Mientras tanto, un poderoso lobby con sede en EEUU estaba canalizando el apoyo a las fuerzas separatistas del Tibet.

Fomentando tácitamente la secesión de la región Uigur de Xinjiang (utilizando al ISI pakistaní como intermediario), Washington está intentando desencadenar un proceso más amplio de desestabilización política y de fractura en la República Popular de China. Además de esas diversas operaciones secretas, EEUU ha establecido bases militares en Afganistán y en varias de las antiguas repúblicas soviéticas, directamente sobre la frontera occidental china.

La militarización del Mar del Sur de China y el Estrecho de Taiwán también es parte integrante de esta estrategia.

dissabte, 5 de gener del 2008

Napalm en Kentucky

El documental de Jon Sistiaga 'Papi, cómprame un kalashnikov' demostra que de vegades les televisions privades adictes al règim poden fer periodisme de qualitat. Són documentals o reportatges que veuen la llum molt poc sovint.

***

'Papi, cómprame un kalashnikov' és el relat d'una societat militaritzada. Com ha analitzat Mike Davis, als Estats Units el control, la por i la militarització estan a l'ordre del dia i s'adapten a la vida quotidiana, l'urbanisme o les catàstrofes naturals. El fet que ianquis blancs dediquen el seu temps lliure a bombardejar amb napalm -amb Napalm!- un escenari de guerra fictici davant els seus fills ianquis i blancs no és més que el resultat gairebé matemàtic de l'imperialisme nordamericà d'inspiració neocon. A aquest tètric escenari de combat s'afegeixen certs trets de la cultura pròpia del Sud i de la megalomania etnocèntrica dels Estats Units donant un còctel explosiu difícil de digerir fins i tot per a l'espectador progre de classe mitja europea que s'escandalitza des del sofà. Només hi ha un problema amb aquest documental de Cuatro: el perill no és tant per als propis nordamericans i els seus fills quan un dels seus companys de classe protagonitza una massacre a un institut o a un centre comercial. Més bé haurien de mirar a l'Iraq, l'Afganistan o Palestina. Com van mirar al Vietnam. El perill són els mercenaris de Blackwater, els soldats amb la bandera de les barres i estels i les bombes dels B52. Les víctimes de llençar napalm en ple territori nordamericà no són els inocents xiquets ianquis, són els inocents -vertaders inocents- xiquets i civils de Gaza, Bagdad o Bogotà.

"Aquí no tenemos divanes, tenemos armas automáticas. Eso si que es una terapia"

***