Avui el diari El País publica dues cartes al director que protesten contra la manipulació informativa que el rotatiu del Grupo Prisa [Promotora de Información Sociedad Anónima] publica gairebé a diari sobre els governs progressites i nacionalistes llatinoamericans. El secretari general de l'Organització d'Estats Americans, Jorge Insulza, protestava així per la crònica firmada per la periodista Maite Rico -coneguda hooligan antixavista- el passat 12 de Març sobre les suposades relacions entre les FARC i els governs de Veneçuela i Equador. Els dos governs democràtics han reconeguts les converses en matèria humanitària que han mantingut amb les FARC en el context dels darrers alliberaments sense condicions que ha dut a terme la guerrilla colombiana. Funcionaris francesos anaven a reunir-se amb Raúl Reyes, portaveu internacional de les FARC, per a negociar l'alliberament d'Ingrid Betancourt. Després de la flagrant violació de la sobirania equatoriana per part de l'exèrcit colombià, els mitjans pro Uribe van iniciar una campanya de manipulació i intoxicació informativa segons la qual els governs progressistes veins es dedicaven a finançar a la guerrilla. Les cròniques d'El País són part d'aquesta campanya. L'ambaixada d'Equador també ha protestat en una carta al director del diari, Javier Moreno. Per cert, els interessos econòmics de Prisa en Amèrica Llatina són de sobra coneguts i il·lustren molt bé la línia editorial del periòdic.
Per si la protesta formal del secretari general de l'OEA fóra poc, la secció de societat de la mateixa edició del diari ens oferia una rectificació firmada per Antonio García Ferreras, director de La Sexta, per una altra manipulació del diari en el context de l'anomenada 'Guerra del Fútbol' entre Prisa i Madiapro. Com sebeu perfectament l'irrupció de Madiapro en el panorama comunicatiu espanyol -amb el vist i plau de Zapatero- ha causat un autèntic terratrèmol en Prisa, grup de comunicació hegemònic en el centre esquerra (a diferència del centre dreta on hi ha més varietat). Un lector espanyol de centre esquerra estava condemnat a llegir El País (amb una línia editorial més cap al centre que cap a l'esquerra), mentre el lector de dreta podia gaudir de La Razón, El Mundo, ABC, etc. Curiosament aquest enfrontament ha estat amb un grup de comunicació alternatiu en el se del PSOE. Aquest fet ha trencat el mític matrimoni Prisa-PSOE (fa aproximadament un parell de mesos estava jo front un quiosk de València preguntant-me en veu baixa si el que estava veient era real o estava sota els efectes del LSD: una portada d'El País crítica amb el govern del PSOE! Dies després vaig descobrir que tot era real i que els editorials i les notícies crítiques amb el PSOE es multiplicaven. Tot per haver autoritzat la creació d'un nou grup de comunicació). Amb l'irrupció de Mediapro ha sorgit Público. Però en el sector de la premsa, El País -''el cañón Bertha'' ho anomenava Polanco, tal con narra el periodista Jesús Cacho en 'El negocio de la libertad (Foca editorial)- continua sent un periòdic hegemònic i Público no ha suposat cap problema per al "cañón Bertha". Si que ha suposat un autèntic putadón la guerra del fútbol amb Mediapro que ha aconseguit trastocar molts dels interessos de Prisa respecte a la retransmissió dels partits de fútbol. La cobertura informativa sobre aquest assumpte ha estat encara més patètica que la manipulació de les FARC i Equador.
Ai, la independència informativa...
