Esther Franco, un paper peculiar

La dona que acompanya a Vicente Sanz a declarar en la fotografia de dalt és Esther Franco Aliaga. Diputada del Partit Popular en les Corts Valencianes i esposa de Vicente Sanz, denunciat per assetjament sexual per tres treballadores de Canal 9.

Quin paper més pecualiar, no?

Més encara quan la citada diputada és membre de la Comissió de la Dona i de les Polítiques d'Igualtat, no? La imatge de Franco Aliaga acompanyant al suposat pervertit a declarar al Jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Paterna, resulta sorprenent. Les periodistes que han denunciat a l'ex cap de personal de Canal 9 van enregistrar un video en càmera oculta que han vist diputats del PSPV, López Jaraba i, evidentment, la jutje.

Condemna Esther Franco al seu marit?

Ho dic perque en 2003 Esther Franco va presentar una proposició no de llei en el Parlament valencià amb una condemna de "qualsevol tipus de violència contra les dones". També pertany a la Comissió espacial per a l'estudi de la violència de gènere. El 8 de Març del 2008 el sindicat dretà CSIF va premiar a Esther Franco "pel seu esforç i la seua feina per la defensa de la integració i la igualtat de les dones en la societat". S'esforçarà en sostindre a les tres trebaladores que han denunciat al seu marit?


Per cert, en un altre ordre de coses, l'advocat del presumpte pervertit és Francisco Puchol-Quixal y de Antón [en el centre a la fotografia], de Jiménez de Parga Abogados, sinònim de preus estratosfèrics. Com es recordarà Sanz fou l'autor de la famosa frase "estoy en política para forrarme" en conversació amb l'actual conseller de Telefónica, Eduardo Zaplana. Com a recompensa pels favors prestats en una època intensa per al PP valencià Sanz fou colocat en Canal 9 i la seua dona en les llistes del PP i posteriorment en el Parlament valencià. La cosa ha durat quinze anys, des del 1995 fins a la denúncia per assetjament sexual. Puchol organitzà, com a president del Club Encuentro Manuel Broseta, la polèmica presentació del llibre El acierto de España en Valencia (oficialment escrit per Zaplana però que contenia diversos paràgrafs plagiats sense massa miraments). Ara defensa a Vicente Sanz.

Zaplana: anatomia del trilero

Encerraron a un hombre
que quería dirigir el mundo.
Los muy idiotas
encerraron al que no era.
Leonard Cohen (La energía de los esclavos)

La lectura del magnífic llibre d'Alfredo Grimaldos, Zaplana, el brazo incorrupto del PP (Ed. Foca) ens porta sense més remei al camp de la mafiocràcia -concepte relativament nou en Ciència Política- i el poder en els països capitalistes occidentals. Hi han exponents i gurús de la mafiocràcia: Silvio Berluscconi. La trajectòria d'Eduardo Zaplana, conegut trilero de la vida política espanyola, reflexa la identitat mafiocràtica del personatge. Però també trets característics de la cultura política espanyola de la democràcia postfranquista.

Zaplana gaudeix del poder per primer cop en les eleccions a alcalde de Benidorm... sense guanyar les eleccions. La trànsfuga Maruja Sánchez, àlies la Bien Pagá, permet la maniobra. Des d'aquest moment fins a les declaracions del subjecte al Congrés dels Diputats a Madrid sobre la conspiració de l'11-M ha passat més d'una dècada. Una dècada meteòrica. Ni el espectacuar escàndol de corrupció a nivell nacional del Partit Popular -el Caso Naseiro- ni les factures de Terra Mítica han parat a Zaplana. El Cas Naseiro és, sens dubte, un dels casos més lamentables de impunitat de la mafiocràcia política respecte al poder judicial. Les cintes del cas són perfectament conegudes. Altres escàndols, com ara les relacions amb Julio Iglesias o el IVEX -eixa ambaixada de luxe del PP i l'empresariat valencià per a enviar als seus fills a Miami o Tokyo a fer el idiota- han quedat disolts en la memòria. Deia l'autor que "alguna cosa falla si el sistema dóna gent com Zaplana". I és que Zaplana ara ha perdut influència en la guerra fraticida amb el campisme, però el País Valencià fa temps que s'havia quedat xicotet. Els seus problemes economicofamiliars -la família Barceló- demostra que el monstre pot emancipar-se, abandonar la llar. Matar el pare. El seu futur a Madrid dependrà dels resultats electorals de les generals i la posterior remodelació del poder en el si del Partit Popular en cas de fracàs electoral de Mariano Rajoy.

La mafiocràcia és il·legal.

Pd. La llarga ombra de la mafiocràcia:
El Corte Inglés retira de sus tiendas el libro Zaplana, el brazo incorrupto del PP