Mon pare va morir a Khiam

Durant el ramadà, a Saïda, els restaurants del passeig marítim romanen buits pels matins. En un dels establiments un grup d’amics acompanya l’encarregat que prepara l’iftar de la nit. Un dels amics, un jove palestí, m’explica que només ha vist Palestina a través de Google Images als ordinadors dels cibercafès que hi ha perduts entre els carrerons de la zona vella. Molts dels comerços de la part antiga de la ciutat són regentats per palestins que hi viuen fora del camp de refugiats. El seu germà es dedica a la boxa. I son pare?
-Mon pare va morir a Khiam.

Per arribar on va morir son pare cal atravessar diversos controls militars de l’exèrcit libanès. El poble, acomodat en una enorme colina, està coronat per la presó de Khiam, un centre de detenció israelià durant l’ocupació del sud del Líban reconvertit per Hizbul·là en un museu. L’entrada al recinte està presidida per dues fileres de tancs i carros de combats del Tzahal abandonats o capturats durant la fugida israeliana del 2002 i durant la guerra dels 33 dies en 2006. Són trofeus de guerra, adornats amb la bandera verda i groga de Hizbul·là i amb la bandera libanesa, que encara conserven inscripcions en hebreu. “Han vingut americans, francesos, bitànics. Els americans al principi estan una mica asustats”, em comenta el guia, un ex presoner que ara viu i rep les poques visites que arriben al museu. La llista de brutalitats i tortures que relata a continuació, caminant entre els corredors d’un dels tres edificis que encara queda en peu, és la clàssica llista de brutalitats i tortures de qualsevol exèrcit d’ocupació. A uns metres de les instalacions una estàtua de les Nacions Unides recorda la mort d’uns cascs blaus durant un bombardeig israelià.

En una sala anexa hi ha una petita exposició de material abandonat per l’exèrcit israelià, aparells de comunicacions, manilles, porres. El final de la visita, com a qualsevol museu, és la tendeta de material de Hizbul·là, encenedors, banderes, samarretes, dvd’s. I postals de la presó de Khiam.

Foto: Trofeus de guerra a la presó-museu de Khiam (Alfred Manfredi)