Els resultats electorals al País Basc deixen a primera vista una situació molt complicada que te el seu origen en diverses jugades dels darrers anys:
-la il·legalització de Batasuna i del conjunt de l'espai associatiu civil abertzale no només fou un fet antidemocràtic i únic en un Estat de la Unió Europea (si exceptuem la il·legalització de la juventut comunista txequa). No només fou un colp duríssim per a la pròpia esquerra abertzale i per a un escenari de pau. Fou una magnífica jugada per a trencar l'hegemonia electoral del PNB. O dit d'una altra manera, sense la il·legalització de Batasuna (impulsada pel PP, recolzada pel PSOE), l'unionisme espanyolista de PSE, PP i UPyD mai no haguera aconseguit la majoria.
-malgrat les il·legalitzacions, 101.000 votants van votar en blanc, que era l'opció que l'esquerra abertzale havia demanat a les seues bases. Per primera vegada des de la transició l'esquerra abertzale no estarà al Parlament basc. La seua base electoral rondava entre els 100.000 i els 150.ooo vots (aquest últim fou el seu millor resultat amb Euskal Herritarok, en un escenari d'esperançes per la negociació). Amb aquest panorama postelectoral l'esquerra abertzale il·legalitzada enceta
una nova etapa on Aralar jugarà un paper clau. Tot i això cal recordar que
D3M obtindria set escons que se'n van a la paperera amb l'estat d'excepció política que es viu al País Basc.
-Aralar és una escissió de Batasuna que fins ara havia obtingut uns resultats més ben discrets però sempre havia estat l'exemple, en boca del 'constitucionalisme' (espanyolista, és clar), del camí a seguir pel conjunt de l'esquerra abertzale. De fet, de seguida l'esquerra abertzale il·legalitzada va prendre les seues distàncies amb Aralar i els seus magnífics resultats electorals. Però els bons resultats d'Aralar no s'expliquen només pel vot útil abertzale (votants que prefereixen votar Aralar més que no pas votar nul), ja que l'esquerra abertzale va obtindre 101.000 vots nuls. Tot i això, tant l'unionisme com el nacionalisme dretà basc intentaran convertir a Aralar en representant i 'interlocutor vàlid (i únic) de l'esquerra abertzale. Una altra cosa és si ho conseguiran.
-
Juan E. Tur es preguntava, molt encertadament, si el PSE pactaria amb Ezker Batua: "¿No sería más lógico, si el PSE es un partido de izquierdas, que buscara el apoyo en esa dirección? ¿O prima el nacionalismo español a la ideología social del partido?". Crec que la resposta és si. Prima el nacionalisme espanyol. Vaja per davant que el PNB és la dreta basca catòlica amb una xarxa clientelar enorme al País Basc. Res més allunyat de les meues preferències polítiques. Però què passarà amb un
govern unionista de PSE, PP i UPyD? No només amb les polítiques culturals o lingüístiques. Quines conseqüències pot tindre un govern que representa a l'extrema dreta basca (PP) i a l'uninisme lerrouxista artificial de
Rosa Díez? I la negociació?
Vicent Partal deia avui: "ni tan sols els importa demostrar que el PSOE i el PP només poden aliar-se a Vitòria, a Barcelona, a València o a Santiago si aquesta aliança és contra els nacionalistes no espanyols. Cosa, per cert, que els bascos ja saben per partida doble. El PSN podria haver governat Navarra i va preferir que hi governara el PP que governar ells amb Nafarroa Bai. No és això d'anit, per tant, una anècdota sinó una política ben traçada i definida". I afegia: "Fa molt temps que dic que el nacionalisme espanyol és com més va més amenaçador i té més clar que vol impedir per sempre més el que considera que és una 'anomalia', que és això que som nosaltres.
De moment, per primera vegada a la història tots els governs autònoms ja estan en les seues mans. I és des d'aquesta perspectiva que resulta molt alarmant veure com de clar tenen ells el que cal fer mentre nosaltres no aprenem ni una sola de les lliçons. Espanyoles".
-Si bé és cert que falta un escó que podria modificar tot l'escenari els resultats d'UPyD són d'allò més interessants. Rosa Díez ja ha dit que no vol un Montilla al govern basc. Creat i impulsat fonamentalment pel director del diri
El Mundo, el partit de Rosa Díez és el típic exemple de creació d'un partit visagra. Són nacionalistes espanyols però neguen ser especialment de dreta. Tot i això que el seu principal impulsor siga qui és els delata. Qui sap si ens trobem front a un nou unionisme radical al País Basc.
-Un apunt final (espere que equivocat). Una setmana abans de les eleccions al País Basc, després d'un atemptat d'ETA i de la concentració en repulsa a l'atemptat, un veí de Lazkao rebenta una herriko taberna davant de les càmeres de TV. Unes imatges espectaculars. Sense entrar a valorar la situació concreta del protagonista o dels veins del poble, és més que interessant la reacció dels mitjans de comunicació espanyols i bascoespanyols. Aquest titular d'
El País ho diu tot: "
Una gota de ira en un mar de miedo"... És aquesta "gota de ira" l'antecedent d'una nova resposta contra l'independentisme basc?
