dijous, 31 de gener del 2008
Lee Scratch Perry
Moviments insurgents a Xina patrocinats pels EUA

He seleccionat un breu paràgraf especialment interessant de l'assaig del professor d'economia canadenc Michel Chossudovsky, publicat a Rebelión sota el títol 'Al Qaeda y la guerra contra el terrorismo'.
Movimientos insurgentes en China patrocinados por Estados Unidos
También es importante para entender la guerra estadounidense contra el terrorismo, observar la existencia de insurgencias islámicas apoyadas por el ISI [serveis secrets pakistanesos] en la frontera occidental de China con Afganistán y Pakistán. En realidad, varios de los movimientos islámicos de las repúblicas musulmanas de la extinta Unión Soviética están integrados por movimientos turkestanos y uigures de la región autónoma Uigur de Xinjiang, en China.
Esos grupos separatistas –que incluyen a la Fuerza Terrorista del Este del Turkestán, al Partido Reformista Islámico, la Alianza Unida Nacional del Este del Turkestán, la Organización de Liberación Uigur y el Partido de la Yihad Uigur de Asia central- han recibido todos ellos apoyo y entrenamiento del Al Qaeda de Osama Bin Laden (Según fuentes oficiales chinas citadas en UPI, en noviembre de 2001). El objetivo declarado de esas resistencias islámicas en China es el «establecimiento de un califato islámico en la región». (Defence and Security, 30 de mayo de 2001).
El califato estaría integrado por Uzbekistán, Tayikistán, Kirguizistán (Turkestán occidental) y la región autónoma Uigur de China (este de Turkestán) en una entidad política única.
El «proyecto del califato» invade la soberanía territorial china. Apoyado por varias fundaciones wahabíes de los Estados del Golfo, el secesionismo en la frontera occidental china es, de nuevo, coherente con los intereses estratégicos de EEUU en Asia central. Mientras tanto, un poderoso lobby con sede en EEUU estaba canalizando el apoyo a las fuerzas separatistas del Tibet.
Fomentando tácitamente la secesión de la región Uigur de Xinjiang (utilizando al ISI pakistaní como intermediario), Washington está intentando desencadenar un proceso más amplio de desestabilización política y de fractura en la República Popular de China. Además de esas diversas operaciones secretas, EEUU ha establecido bases militares en Afganistán y en varias de las antiguas repúblicas soviéticas, directamente sobre la frontera occidental china.
La militarización del Mar del Sur de China y el Estrecho de Taiwán también es parte integrante de esta estrategia.
dimarts, 29 de gener del 2008
Pilar Rahola II

Avui em trobe a la página 12 de La Vanguardia un altre article de Pilar Rahola, sota el títol 'La impunidad de Daddy Dushi'. L'article versa sobre la vida i obra de Hayi Mohammad Suharto, un dels dictadors més sanguinaris de la història del segle XX. Suharto, mort el passat 27 de Gener, va sotmetre el poble indonesi a la tortura, l'assassinat massiu d'opositors i la corrupció generalitzada. La invasió de Timor Oriental, amb la complicitat d'Austràlia -el bastió blanc d'Àsia, un dels principals aliats d'Israel a la zona- i els Estats Units, suposà l'extermini d'un terç de la població timorenca. El Partit Comunista d'Indonèsia, el més nombrós i potencialment revolucionari de l'època, fou totalment eliminat per la violència parafeixista de Suharto. I Pilar Rahola, més o menys, repassa aquestes dades en el seu article. A mesura que avançava la lectura m'extranyava d'estar d'acord amb tot el que deia. Fins que he arribat al final i com sempre Rahola no ha defraudat. Després de recordar l'aliança dels Estats Units amb règims feixistes com ara Xile i Argentina sota Pinochet i Videla, Rahola sentència: " Alguien escribió una vez que si el siglo XX no hubiera existido, nos habríamos ahorrado las matanzas más brutales de la historia de la humanidad. ¿Quién puede desmentirlo?". I què passa amb el genocidi espanyol habitualment conegut com 'Conquista de América'? 1492: la matança més brutal de la història de la humanitat (o és que aquest infame episodi no forma part de la història de la humanitat?). I què passa amb la història criminal del cristianisme? (cf. 'La historia Criminal del Cristianismo' de Karlheinz Deschner). Rahola també cita a Pol Pot com un dels representants de "la locura comunista". Però no cita les vinculacions i el recolzament en certs moments dels Estats Units i del Regne Unit ambel règim polpotià per contrarestar la influència vietnamita... (veure en aquest sentit el magnífic llibre 'Basta de Mentiras' coordinat per John Pilger). Però al menys, en aquest article -i açò és una excepció en els articles de Rahola- l'autora no falta a la veritat ni manipula excessivament -en comparació, per exemple, amb els seus articles sobre Israel, autèntiques orgies de manipulació, propaganda i mentides en dosis idèntiques- els fets històrics com ho va fer una lamentable nota de l'Agència EFE sobre la mort de Suharto.
He estat repassant la història d'Indonèsia i la brutal repressió als resistents comunistes i he rellegit dos articles fonamentals.
'1965: Indonesia, laboratorio de contrainsurgencia'. Paul Labarique, Réseau Voltaire
'Hace cuarenta años'. John Roosa i Joseph Nevins, CounterPunch
Foto: l'aleshores Secretari de Defensa nordamericà William Cohen a Ca Suharto l'any 1998. www.defenselink.mil
dissabte, 26 de gener del 2008
Pilar Rahora, Israel i la islamofòbia

El passat divendres vaig llegir en La Vanguardia l'aberrant article de Pilar Rahola titulat 'El reto del islam'. Ja estic prou inmunitzat contra aquest tipus de propaganda islamofòbica i racista. Rahola -eixa opinion maker de nivells mínims que pot parlar al matí en TV3 sobre l'estatut, escriure a El Temps sobre els asquerosos moros i parlar a la nit en qualsevol programa-fem televisiu sobre la moda- s'ha convertit en una de les màximes propagandistes de l'Estat d'Israel a la premsa peninsular. Potser te a veure amb el fet que la majoria dels premis, condecoracions i reconeixements que ha rebut provenen directament d'Israel o d'organismes vinculats a Israel -Qui bono, Pilar?-. Però, realment, després d'anys de seguir de prop als propagandistes d'Israel a Europa m'adone que és sempre la mateixa llista d'arguments falsificats de sempre. En el cas de Rahola, la cosa ratlla allò psicotròpic. La mateixa bazòfia sobre els islamistes barbuts i apestosos de sempre. Article rere article, els mateixos exemples -el cas de 'Ni putes ni soumisses', Hamás, el vel- i la mateixa manipulació del llenguatge habitual -islamofeixisme, jihad ideològica-. Però l'interés per la infàmia firmada per l'ex diputada d'ERC rau en el que representa actualment en la política occidental. Crec que la frase següent -pronunciada per Rahola en una entrevista de ràdio a Israel- reflexa a la prefecció el fons de la qüestió: "Zapatero és bó en política interior i dolent en política exterior i Aznar era bó en política exterior i dolent en política interior". I olé!
Tot açò ho llegia, per cert, el dia en que milers de palestins de Gaza han de fugir a través de la frontera amb Egipte per culpa, exclusivament, de l'ocupació militar criminal i il·legal de l'Estat d'Israel. Els palestins, segurament els èssers més putejats i oblidats del planeta terra, no signifiquen absolutament res per a Rahola. Només defensa l'últim apartheid de la terra.
Pd. La resistència dels lectors i lectores: 'Els oblits de Rahola'
Foto: Pilar Rahola i Ramoncín de visita a Israel en un programa infumable de Javier Sardà.