La Foto

Acció de protesta contra una marxa nacionalista a Palma. En la foto, un subjecte d'estètica inqüalificable reivindica pacificament la llengua catalana front una banda ultranacionalista espanyola. Més ací.

A misa amb el cotxe oficial (o a per la paella)

La misa i la paella són dos aspectes esencials en la configuració política de la dreta valenciana des del 1975. El Comitè d'empresa de la Conselleria d'Economia ha denunciat els abusos en l'ús dels cotxes oficials per part dels consellers de Camps. Alguns conductors realitzen fins a mil (1000) hores extres. Juan Cotino, membre supernumerari de l'Opus Dei, utilitza el cotxe per anar a misa els diumenges. S'ha donat el cas d'un conseller que envia el cotxe oficial a per la paella. Així ens va.

La corrupció i la malversació dels fons i recursos públics han estat un leit motiv dels governs del PP des d'aquell simpàtic ex alcalde de Benidorm. A la misa (ideologia) i a la paella (identitat folclòrica sucursalista) s'afegeix ara la cultura de la mafiocràcia.

*

Pd. Per cert, un dels dirigents espanyols que, com Cotino, també anava a misa en cotxe oficial era Carrero Blanco. I així li anà... (és només un apunt; no és que desitje que la ETA vole pels aires a Cotino... O si?).

Felipe i Letizia visiten l'amic dels paramilitars

Els hereus de la monarquia espanyola estan de visita a Colòmbia convidats pel president Álvaro Uribe i acompanyats, com no, d'una delegació empresarial. Colòmbia és un dels nostres aliats poc elegants a l'hora de respectar els drets humans. Hi ha una llarga llista de països on el respecte als drets civils i polítics és un acudit i que tenen acords comercials preferencials i relacions polítiques, diplomàtiques i econòmiques amb l'Estat espanyol (els demòcrates feministes saudites, la incorrupta família instalada en el poder en Guinea Equatorial, els tolerants i respectuosos amics israelians, diversos països africans amants del respecte i del bon rotllo i un llarg etcètera).

Visitaran els prínceps a les víctimes de la violència d'Estat impulsada per subjectes com Uribe? Condemnaran la brutal violència paramilitar vinculada a l'Estat i a les elits colombianes?

Evidentment, no.

Pd. Avui Salud Hernández Mora, corresponsal de Pedro Jota a Bogotà publicava un text al seu blog coincidint amb el 45º aniversari de les FARC. Com a exemple de periodisme equilibrat, objectiu i que no es posiciona a favor de cap dels bàndols comença dient: "No han logrado ni uno solo de sus fines, el pueblo los detesta y hasta Fidel Castro considera que su lucha carece de sentido. Aún así, las FARC no tienen la menor intención de reconocer su fracaso". Olé, olé i olé.

Fel·lacions gratuïtes al president de la Generalitat al diari de Don T. Luca de Tena

Raó: ací.

Saps quins representants espanyols van assistir a la reunió del Grup de Bilderberg?

El Grup de Bilderberg és un club megaelitista proatlantista que reuneix a personalitats (periodistes, empresaris, polítics) favorables a l'OTAN. La representació espanyola de la darrera reunió anual, celebrada del 14 al 17 de Maig en un balneari proper a Atenes, estava formada per Ana María Botín* (BANESTO), Juan Luís Cebrián (Grupo PRISA), José Manuel Entrecanales-Domecq (Acciona), Isidre Fainé Casas* (Sociedad General de Aguas de Barcelona), Bernardino León Gross (PSOE/ZP), Miguel Ángel Moratinos (ministre d'exteriors, PSOE/ZP), Juan Maria Nin-Genova (La Caixa), Alberto Ruíz Gallardón (PP), Pedro Solbes (ex ministre d'economia del PSOE) i la reina Sofia (reina per la gràcia de Francisco Franco Bahamonde).

Va informar algun mitjà de comunicació del Grup PRISA sobre l'asistència de Juan Luís Cebrián a aquesta reunió? Açò apareix en el buscador de la web d'El País quan s'introdueix 'Grupo de Bilderberg'. La mateixa recerca en el Google no ens dóna accés en la primera pàgina de resultats a cap mitjà de comunicació important.

*Assistència no confirmada.

Camarada Blasco

Fa 35 anys, Rafael Blasco era membre d'una organització armada d'ideologia maoista pro-albanesa. Ara, com a nou estrateg del PP valencià i del Tío Paco, dóna respostes com aquestes...

P. ¿Tener un presidente imputado por un presunto delito de cohecho es una gran suerte?

R. Sacar la conclusión de que un imputado es un condenado o es culpable es algo que excede del contenido garantista del precepto legal que significa esta figura. Muchas personas han sido imputadas en más de una ocasión y no por eso han sido relevadas de sus responsabilidades.

P. Un imputado con cargos lo es porque hay indicios racionales de que ha cometido un presunto delito.

R. Pero pueden ser documentos falsos, indicios conseguidos fraudulentamente.

P. Sugiere que los documentos son falsos.

R. No sé si son falsos o son ciertos. Son ridículos. Imputar a un presidente de la Generalitat con una base tan inverosimil es sencillamente cutre.

P. O sea que los jueces son unos cutres

R. No. Los jueces no son unos cutres. Los cutres son quienes utilizan una documentación cutre.

P. El que imputa al presidente Camps es el magistrado José Flors. ¿Estamos ante un juez cutre que, en base a documentos cutres, le imputa?

R. No, no. Eso lo dice usted.

P. No. Yo sólo pregunto

(...)

P. Miembros del Consell se han preguntado en voz alta cuánto ha pagado EL PAÍS por obtener la información del caso Gürtel. Mi pregunta es: ¿Cuánto nos cuesta a los valencianos que Canal 9 no haya dicho todavía que el presidente Camps se encuentra imputado?

R. No debe de costar mucho. La gente está encantada con Canal 9.

Entrevista a Rafael Blasco firmada per Josep Torrent. Més ací.

Francisco Camps i Roh Moo-hyun

Ahir moria Roh Moo-hyun, ex president de Corea del Sud que estava sent investigat per corrupció. S'havia suicidat.

Avui Francisco Camps ha estat junt al membre de l'Opus Dei Federico Trillo i Mariano Rajoy en un acte del PP a Alacant de cara a les eleccions europees.

Roh Moo-hyun fou interrogat per la fiscalia durant més de tretze hores.

Camps declarà durant 45 minuts davant el magistrat José Flors.

Segons llegia avui "Corea del Sur tiene una de las tasas de suicidio más altas de la treintena de países que forman la Organización para la Cooperación Económica y Desarrollo".

Qualsevol que haja passat més de tres hores en una classe de la carrera de Sociologia coneix l'obra El Suicidi d'Émile Durkheim que explica des d'una visió sociològica el fenòmen del suicidi. Una de les conclusions principals de Durkheim és que les societats catòliques, amb més cohesió i amb allò que denomina "solidaritat mecànica", tenen una taxa més baixa de suicidis respecte a les societats protestants, per exemple.

La bíblia ha salvat a Camps.