Addicte

Sóc addicte. Mentre açò escric estic fumant haixix. Fa anys que sóc un consumidor habitual i de vegades em pregunte per què sóc addicte. Evidentment no trobe una resposta i per això, entre altres coses, sóc addicte. He consumit de manera puntual moltes drogues però no conec millor addicció que l'herba i el haixix. Per a mi és la millor droga. És una droga adaptable a la vida quotidiana. El meu cercle d'amistats més íntimes també ho és (l'addició té un contingut social i económic). No conec millor droga que el haixix degut al seu efecte. A vegades, després d'estar uns dies sense fumar -cosa poc habitual- fume haixix i note en la primera calada eixe efecte relaxant, embriagador. Considere que un dels plaers en aquesta vida és prendre tranquilament un café fumant haixix, alienant-se de la vida moderna, de la quotidianitat asfixiant del capitalisme postfordista. Crec que la realitat social està intimament lligada a les drogues. I una de les drogues que millor s'adapta al capitalisme postfordista és la cocaïna, substància abominable.

El haixix pot arribar a ser funcional. La gent no consumidora de drogues (la majoria de gent no consumidora de drogues consumeix habitualment drogues que no estan considerades socialment com a tal) es sorpren a vegades dels que consumim habitualment. La imatge tradicional del consumidor/addcite de haixix és la del residu social apardalat. Però deixant a part aquestes absurdes etiquetes cada cop observe com el haixix es socialitza més i més a la península, especialment a les zones més properes al nostre veí del sud de l'estret. La venda està penada i l'autoconsum, en menor mesura, també. Deixant a banda l'absurditat de la il·legalització de les drogues resulta curiosa la posició del consumidor de haixix al nostre país. Està prohibit -és caca, que dirien als xiquets- però es consumeix habitualment a molts indrets públics. L'escriptor Antonio Escohotado ens mostra en Historia general de las drogas com la prohibició només provoca l'augment del consum, la persecució penal, l'adulteració i l'enriquiment de les màfies (i per tant dels poderosos). I no només ara. Durant tota la història de la humanitat les conseqüències han estat sorprenentment similars. Droga i poder han estat dos termes íntimament relacionats. El periodista Robert Fisk conta al principi del seu magnífic i monumental llibre titulat La gran guerra per la civilització com un alt funcionari d'una important institució internacional li diu que amb la legalització de totes les drogues la guerra a Afganistan estaria finiquitada des de fa temps (podem substituir Afganistan per Colòmbia).

Sóc addicte. I la meua addicció forma part d'un trencaclosques complexe.

Imatge: persa fumant haixix