Ahir, amb l'assassinat de l'ex regidor del PSE Isaías Carrasco, vaig tindre un brutal flash back cap a l'època de la socialització del dolor i de les il·legalitzacions i els tancaments de periòdics. Tornem a l'era Aznar. Si el PSOE ha basat gran part de la seua campanya electoral en el record del malson de la segona legislatura d'Aznar, ETA ha buscat precisament tornar-nos a eixe escenari de gris record. La socialització del dolor ha estat l'estratègia d'ETA des dels anys 90, passant dels objectus militars (molts d'ells amb terribles 'danys colaterals', aplicant l'eufemisme posat de moda per l'OTAN durant la guerra de l'ex Iugoslàvia) als objectius civils dintre i fora del País Basc. Eixa transformació fonamental en l'estratègia d'ETA mutà també l'estratègia antiterrorista de l'Estat en un atac frontal contra l'esquerra abertzale i les seues organitzacions civils. Dinàmica preocupant ja que ambdues parts exclouen cada cop més la via política. Il·legalitzar Batasuna és anular l'expressió política d'ETA (reconeguda, per cert, pel dret internacional). Assassinar un ex regidor en una localitat amb una majoria abertzale és al mateix temps anular l'expressió política de l'esquerra abertzale. Es tracta doncs de tensar el conflicte sense miraments. "Cualquier explicación que evoque circunstancias sociales concretas es rechazada como una justificación encubierta del terror y cualquier entidad particular es evocada únicamente de un modo negativo", explicava el filòsof Slavoj Zizek (Bienvenidos al desierto de lo real, Akal Cuestiones de Antagonismo, 2005). "La 'guerra contra el terrorismo' funciona, por lo tanto, como un acto cuya verdadera finalidad es sosegarnos ante la certera convicción falsa de que nada ha cambiado realmente", afegia Zizek.
L'editorial de Gara d'avui (titulat 'Conflicto político y confrontación') afirmava: "Este último atentado mortal, como otras expresiones de violencia que le han precedido, viene a acrecentar la percepción social de lo mal que se hicieron las cosas en el último proceso de negociación. Este tiempo sería sin duda bien distinto si todos, y en particular el Ejecutivo del PSOE, hubiera actuado en consonancia a los compromisos adquiridos y los hubiera concretado, con visión histórica y altitud de miras. Con todo, es obligación de todos construir una nueva oportunidad que plasme los elementos resolutivos que lleven a Euskal Herria a un escenario de paz y democracia". Cert és que la falta de pedagogia i raó d'Estat (si, raó d'Estat) del projecte de Zapatero en el que a resolució del conflicte basc es refereix ha tingut un final desolador, però això no justifica l'assassinat aleatori d'un civil desarmat. Així arribem al nefast punt de la socialització del dolor (i de la por) front a la negació de l'expressió política i del diàleg.
El periodista Pascual Serrano ens recordava avui en Rebelión el paralelisme amb l'11-M i el 14-M en un article molt encertat: "ETA le ofrece al PP el atentado electoral que Acebes quiso atribuirle hace cuatro años". En aquest breu article Serrano afirmava que "Ahora ETA, con el atentado a un ex concejal, les ha echado una mano: ya han conseguido el PP, Acebes, Jiménez Losantos y Pedro J. Ramírez el atentado preelectoral de ETA. Podría haber sido más redondo con una víctima del PP, pero así también puede servir, pensarán algunos". I terminava dient: "Cada vez estoy más convencido de que en España hay muchos que han respirado tranquilos y asegurado la vigencia de su discurso, su autoridad y su poder después de este atentado. Por eso, El Mundo y Libertad Digital no dejan de recordar en sus informaciones que el etarra que ordenó el atentado había negociado con el gobierno".
L'objectiu aparent del Partit Popular és la derrota militar d'ETA combinada amb una màxima brillant i terriblement aplicada pels militars feixistes argentins i xilens en els 70. Màxima segons la qual no cal empunyar un arma per a ser considerat terrorista que recull Garzón (paradoxalment dels criminals que diu perseguir) i aplica al'entorn civil i associatiu abertzale. ETA no gaudeix de l'històrica rereguarda francesa, un autèntic paradís en la terra per a una organització armada en Europa. ETA es troba també en un context post 11-S i post 11-M en el qual el replantejament de la lluita armada és més necessari que mai. Però res indica que ens dirigim cap a un escenari més positiu (unes bases sòlides per a tornar al diàleg i a la recerca de la pau). Tot al contrari, ETA torna a l'estratègia de la socialització del dolor i l'Estat a l'estat d'excepció penal i polític.
Sandra Carrasco, la filla de 19 anys de l'ex regidor assassinat, ha advertit que no toleraran la manipulació de l'assassinat de son pare, en clara referència a l'execrable actuació del Partit Popular en els darrers anys. Alguns no s'han donat per aludits. Les eleccions del diumenge tindran una important significació respecte al futur del conflicte basc. Tot i això, i guanye qui guanye, la lògica de guerra torna als nostres televisors.
Pd. Avui diumenge ha estat una jornada electoral salpicada per noves conspiracions per part dels opinion makers del PP (atenció a la infame cobertura informativa d'El Mundo). Destaca pel seu interés l'article d'opinió del catedràtic d'Ètica de la Universitat Autònoma de Madrid, Javier Sábada que afirmava en Público: "Ha llegado la hora, una hora que lleva mucho tiempo esperando, de saber conciliar las reivindicaciones que uno considera justas, con los métodos adecuados. El pacifismo ni es un brindis al sol ni una actitud débil. Todo lo contrario. De ahí que, en vez de recurrir al siempre contundente recurso a la violencia, lo que se tendría que hacer es formar gente que sepa argumentar, defender con razones sus ideas y utilizar todos lo medios, incluida la desobediencia civil en casos graves, para poner al descubierto sus ideales; y, al mismo tiempo, el deseo de que se cumplan, si eso es lo que la gente quiere. La gente no es, por cierto, una amalgama surgida de nuestra imaginación. La gente es cada uno de los individuos que se manifiestan en democracia, con sus votos, en un sentido o en otro, o con su abstención. Una reconversión de la incultura de la violencia a la real y cotidiana cultura de la argumentación y movilización ciudadana es una de las asignaturas pendientes en Euskadi". Un altre article interessant és el de Martxelo Otamendi, director del diari Berria que afirmava: "La muerte de Isaías Carrasco debe ser la última de una lista que se ha alargado mucho durante años. Deben acabar las vulneraciones de derechos de una y otra parte y dar vía a la palabra y la solución. Porque esas son las herramientas más importantes para solucionar el conflicto. Aquí y en el mundo".
Imatge: Bansky
1 comentari:
Brillant anàlisi, sense dubte.
Publica un comentari a l'entrada