Juan Luís Cebrián* és un idiota. I punt. És mediocre. És el fracàs del periodisme en estat pur.
I Gervasio Sánchez és tot el contrari. Avui he tingut la sort de conversar amb ell uns minuts a la Facultat de Filologia. I des del primer moment he tingut la sensació que es tractava d'una persona humil i coherent. I brillant. Tenia davant mi un dels millors fotoperiodistes del món que ha estat guardonat per la Unió de Periodistes Valencians amb el Premi Llibertat d'Expressió d'enguany. Gervasio Sánchez és el nostre Ryszard Kapuscinski.
És un tipo que des de ben jove currava de cambrer per poder pagar els viatges que feia amb la seua càmera de fotos als països en conflicte a l'Àfrica, Àsia i l'Amèrica Llatina. I també Europa. Gran part dels seus amics han mort en el camí.
Per a resumir. Les millors fotos de Gervasio no han estat publicades en els grans mitjans de comunicació (moltes altres si que han estat publicades en importants dominicals). Des de fa uns mesos podem gaudir d'aquestes fotos en el seu blog, Los desastres de la guerra. El tipo sempre demana permís als protagonistes per tal de fotografiar-los, parla amb ells, els coneix. És crític i no ho amaga ("Y a quien no le guste que se joda", ha dit ben clar avui).
Juan Luís Cebrián cobra una pasta i té molt de poder. Molt. En el lloc de Cebrián hauria d'estar algú com Gervasio Sánchez. Però com que vivim en un món sumament injust i deplorable, Gervasio s'autofinança des de fa 30 anys els seus viatges i es juga la vida per treure a la llum unes imatges que reflecteixen la violència de la guerra, la cara crua de les seues víctimes.
Ha estat tot un luxe admirar les seues fotografies mentre les comentava aquesta vesprada. Mirem les seues fotos i donem les gràcies perque encara hi haja algú com Gervasio Sánchez.
Foto: Varios niños deportados llegan a la frontera. Morina (Albania), abril de 1999 (Gervasio Sánchez)
*O Pedro J, o Ansón, o Miguel Ángel Aguilar o qualsevol d'aquests tipejos insoportables que, junt a quatre banquers sense escrúpols, controlen la premsa..
2 comentaris:
Poques vegades he gaudit tant sentint una xarrada com hui. Gervasio ha estat excel·lent i ha deixat moltes perles com la que cites. Un luxe de periodista. Un periodista de veritat.
Amics... sense paraules. Jo destaque allò que ha dit de que li molestava que li digueren periodista compromés, ell creu que periodisme es sinònim de compromís. Ell es pur periodisme.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada