dimarts, 30 de juny de 2009

Deconstruint nacions


Quin meravella, quin plaer i quina delícia! Els mapes de la informació metereològica d'ETB marcaran les fronteres de la Comunitat Autònoma Basca [1]. Abans els territoris de la CAB, Nafarroa i Iparralde no estaven separats per una línia imaginària en els plànols que treien en el temps d'ETB. Però ara ha arribat el nou front nacional al País Basc. Aquests són els grans canvis del governs de l'esperança i la il·lusió: més fronteres (imaginàries).

divendres, 26 de juny de 2009

El capitalisme mata, el capitalisme estafa




L'empresa de Llíria, on la majoria d'ells portaven més de vint anys treballant, va tancar setmanes després que el seu propietari li la venguera per un euro a una altra firma, que la primera cosa que va fer va ser posar en venda la maquinària i tirar a la seua vintena d'empleats al carrer sense cobrar el sou dels últims quatre mesos, més els retards. Els extreballadors han denunciat aquesta situació als jutjats, però saben que aquest procés sempre és lent, així que han decidit convertir-se en "cobradors del frac" i pressionar al què va ser el seu antic cap fins que algú els pague els diners que se'ls deu. I així, cada matí s'assenten en l'establiment de Llíria on un dels responsables de la fusteria per a la que treballaven acudeix a esmorzar tots els dies. Els dijous, dia de mercat al capital del Camp de Túria, es passegen entre les parades i expliquen la seua situació als qui els pregunten. "Ens van enganyar dient que venien l'empresa perquè seguira oberta i ara estem al carrer sense cobrar". Empresaris impresentables: el cas Asensi-Mazzolari S.L. de Llíria. Tot just fa un any, els propietaris de l’empresa familiar lliriana Asensi-Mazzolari S.L. (Vicente Asensi Moros, gerent, Pilar Mazzolari, directora de personal i Vicente Asensi Mazzolari, responsable de compres) adquirien de trinqui un Mercedes d’alta gamma, a l’agost viatjaven a Cancún i al setembre el xiquet a Londres. Entremig havien intentat tirar al carrer a distints treballadors però el Jutjat del Social número 7 i el 13 de València en diverses sentències (1 i 2) va declarar els acomiadaments com improcedents. A les acaballes de l’any, amb premeditació i traïdoria els Asensi-Mazzolari van vendre l'empresa per un euro a una altra firma i tots els treballadors es van veure de la nit al dia al carrer, sense cobrar els últims quatre mesos i amb diversos endarreriments més pendents. La majoria d’ells duien més de vint anys a l’empresa. Des d’aleshores, no sols han presentat la corresponent denúncia als jutjats contra aquesta empresa (amb la paradoxa que en l’auto la secretaria judicial diu textualment que ‘ASENSI MAZZOLARI, S.L. se halla en ignorado paradero’) sinó que a més tots els dijous, dia de mercat al centre de Llíria, s'assenten, com si foren "cobradors del frac" i amb samarretes reivindicatives, en l'establiment de Llíria on un dels màxims responsables de la fusteria per a la que treballaven acudeix a esmorzar tots els dies. Però per als Asensi-Mazzolari la paraula vergonya no existeix al seu codi moral i ètic ja que lluny de tindre remordiments per haver-los deixat al carrer i sense cobrar, continuen acudint en pla fanfarrons al bar i a més han denunciat al jutjat de Llíria als exempleats per assetjament 'perquè els segueixen a totes parts'...


Continuen gaudint del Mercedes, enguany canviaran Cancún i Londres per altres indrets més exòtics, a les fites electorals continuaran acudint a les meses electorals com a interventors del PP, de la mateixa manera que humiliaran i vexaran a eixos treballadors que amb la seua feina les darreres dècades els proporcionaren un patrimoni més que important...


Ja sabeu, si el proper dijous aneu per Llíria, cap a les deu del matí apropeu-vos per la plaça de Partidors i al Plàstic seieu solidàriament a esmorzar amb els extreballadors d’aquesta empresa: ells vos ho agrairan i els Asensi-Mazzolari esdevindran una miqueta mes miserables i menyspreables del que són. Que ho són molt.

divendres, 5 de juny de 2009

IUAI

"Tengo una amiga que, a estas alturas, todavía no sabe a quién votar. Ella es de izquierda sin complejos, y no es que no tenga a quién votar. Más bien al contrario: se encuentra con un exceso de oferta, y querría votar a dos o incluso tres partidos diferentes.

Hay días que prefiere pájaro en mano (Izquierda Unida), pero otros le tienta lo bueno por conocer (Izquierda Anticapitalista), y hasta alguna mañana se levanta marchosa y apuesta por Iniciativa Internacionalista, que no sólo tiene apoyos en el País Vasco pese a su criminalización.

(...)

Al final, aparte de indecisa, acaba cabreada. Le fastidia que en unas elecciones como éstas, de circunscripción única y donde no pesa tanto el voto útil, los votantes de izquierda se dividan tanto, cuando hace falta una alternativa política fuerte ante la crisis. Como ella, muchos echamos de menos la papeleta de Izquierda Unida Anticapitalista Internacionalista".

Isaac Rosa avui en la seua columna de Público.

Cocaína y lucha de clases en el puerto de Valencia


A continuació un post que he escrit en la llengua de l'imperi per a Testigo Accidental del gran patriarca de la blogosfera valenciana Juan E. Tur que a hores d'ara estarà passejant-se pel Bronx.


Ayer tuvo lugar una de esas reuniones de clase donde empresarios y autoridades se rindieron homenajes y elogios automasturbatorios de cara a la(s) otra(s) clase(s). El presidente de la Generalitat Francisco Camps, como si de un cargo público ejemplar que no está imputado en el TSJ se tratara, asistió a la inauguración de la ampliación de las actividades de la empresa de operaciones marítimas y terrestres TCV Stevedoring Company. Le acompañaban, aparte del presidente de la Autoridad Portuaria de Valencia y un consejero delegado de la empresa en cuestión, Arturo Virosque, presidente de la Cámara de Comercio, Vicente Boluda (Grupo Boluda), Juan Roig (Mercadona), etc.


Camps -en su habitual lenguaje superlativo de raíz cristiana que crea la imagen artificial, psicotrópica y alucinatoria de la ciudad de Valencia como un todo hiperprecioso y de referencia mundial (?)-definió el puerto de Valencia como "una de las grandes joyas de las infraestructuras de comunicación en Europa". También se refirió al "cruze de caminos" que supone la situación geográfica del puerto. Como siempre la imagen superlativa y opiácea transmitida por el Partido Popular valenciano tienen su otra cara. Una cara menos amable.


Esta "joya de las infraestructuras de la comunicación en Europa" es ¡la principal puerta de entrada de cocaína en el continente! Líderes en megaeventos absurdos y en importación de cocaína. Este interesante dato proviene de los informes anuales realizados por la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito (ONUDD). A esto se añade otro dato no menos interesante y significativo: Aduanas sólo revisa físicamente 50 de los 4000 contenedores que salen diariamente del Puerto de Valencia. También hay que sumar otras 60 revisiones en el Puesto de Inspección Fronteriza. Total, que de los 4000 contenedores que salen diariamente del puerto sólo se revisan 110 (4000-110=3890 contenedores no revisados).


¿Preocupan estos datos a la Generalitat, al Ministerio del Interior, al Plan Nacional Contra la Droga? ¿Preocupan estos datos a alguien?


Un último apunte. En 1949 el sociólogo y criminólogo Edwin Sutherland acuñó la expresión "delito de cuello blanco" para referirse a los delitos cometidos por las clases más acomodadas. Es evidente que existe un doble rasero en la justicia para juzgar y condenar a estos individuos (llámese Javier de la Rosa o general Rodríguez Galindo. O Francisco Camps. O Carlos Fabra). Pues bien, en los Estados Unidos, la President's Comission on Organized Crime de 1986 demostró que la delincuencia de cuello blanco es cuarenta veces mayor que la que se maneja en los delitos ordinarios contra la propiedad (robos, atracos, latrocinio, falsificaciones y robos de coches)... Sería interesante que algún día salieran los datos equivalentes al caso español (con cuarenta añitos de desfase franquista de amigismo y corrupción). Con el narcotráfico pasa un poco lo mismo que con los delitos de cuello blanco y la criminalidad ordinaria. Se reprime al pequeño traficante y al consumidor y luego sólo se revisan diariamente 110 contenedores de los 4000 que salen de la principal puerta (abierta de par en par) de la cocaína en Europa (que es nuestro puerto de Valencia).


¿Será porque los grandes narcotraficantes también son de esa clase a la que pertenecen empresarios y políticos? La clase a la que pertenecen Camps, Boluda, Roig y compañía. ¿Murió la lucha de clases?


Alfred Manfredi i Torrecuadrada.
[La Tinta de los Escolares]

dilluns, 1 de juny de 2009

La supremacista Rosa Díez


"Hi ha qui es posa nerviós en veure el creixement electoral de Rosa Díez i en paral·lel el creixement del seu activisme en els països pseudo-espanyols. Jo no, al contrari. A mi em sembla una excel·lent prova de que malgrat tot anem molt bé. Al cap i a la fi per a que dos se separen el millor és que tots dos pensen que no hi ha manera d'entendre's ni cap raó per a seguir junts. I aquesta és la diferència entre Rosa Díez i el PP i el PSOE. Aquells encara pensen que han d'acceptar un mínim de diferències i aguantar-les tant com siga possible. La Díez no. La Díez és una supremacista. I sempre els supremacistes, la darrera prova a Sèrbia, acaben sent molt eficaços a l'hora de desmuntar estats irreals".

Vicent Partal, avui en el Mail Obert de Vilaweb.

Fins i tot...


...el conegut fatxa i sociòleg Amando de Miguel opina que Camps hauria de dimitir.