dimecres, 30 de juliol del 2008

dijous, 17 de juliol del 2008

Coses (lamentables) que passen a València


Per fi! ALELUYA. Han passat 6 anys. Sis anys d'anomalia judicial. L'ex alcalde d'Orihuela i ex conseller del govern autonòmic d'Eduardo Zaplana, Luís Fernando Cartagena, ha entrat al talego Alicante II (Villena) que és on hauria d'estar des que fou condemnat (en 2002) per l'Audiència d'Alacant a quatre anys de presó per apropiar-se (furtar sent un càrrec públic amb la complicitat de l'empresari Ángel Fenoll -condemnat a un any de presó-) d'una donació de 49.000 euros d'una congregació religiosa. (Ara aprendrà la monja superiora a no fiar-se de polítics corruptes del Partit Popular). El passat mes de Maig el Consell de Ministres del govern espanyol va denegar l'indult que l'ex conseller demanava. Per cert, Agustín García Gascó no ha protestat ni criticat l'actuació de l'ex conseller de Zaplana (amic, per cert, de García Gascó que va gestionar el seu divorci). El govern de Zapatero es dedica a disoldre la democràcia a base de lleis però un ex conseller del PP furta una pasta a les religioses estes del burka i ací no passa res. Aquí paz y allá gloria. Tot i això és una exelent notícia. Per cert, ja van gairebé una desena de jutjes en el Cas Fabra. Vorem algun dia la imatge de Carlos Fabra accedint a un mòdul d'Alcalà Meco?

El refugi del Carrer Serrans del barri del Carme pateix directament la política genocida de l'Ajuntament de Rità Barberà amb els barris històrics de València. Els edificis propers al refugi cauen demacrats després d'anys de no-inversions i passotisme institucional premeditat. És increïble que refugis de la Guerra Civil, amb un valor històric incalculable, on els veins i veïnes del barri del carme es protegien de les bombes de Francisco Franco, no es converteixen en museus de la memòria. Tot al contrari els edificics del voltant van morint. Per cert és la tercera vegada en deu mesos que passa el mateix.

No volia deixar d'escriure unes ratlles (les ratlles també es poden escriure no només esnifar) sobre l'actor valencià Ferran Gadea, protagonista d'una sèrie de Canal 9 anomenada 'L'alqueria blanca'. Gadea apareix en un vídeo donant suport públic al PSPV i, en concret al seu candidat (anomenat renovador) Jorge Alarte. Em pregunte quant de temps tardarà Canal 9 en finiquitar el contracte de l'actor que interpreta el personatge de Tonet. No tinc absolutament res en contra de Gadea (ni tan sols pel fet que simpatitze amb un partit tan sumament patètic com ara el PSPV-PSOE) però si contra la sèrie a la qual treballa. Un absoluta i reconeguda infàmia. Un bodrio. Si 'Cuéntame' era infumable, aquesta recreació dels anys 60 a l'Alcoià resulta delirantment casposa (normal, per una altra banda, si ens fixem en el context de la televisió autonòmica). He intentat en nombroses ocasions veure un capítol sencer guiat per la meua irresistible atracció cap a tot allò caspòs o casposista (amb més interés inclús quan el producte és del cap i casal). M'ha resultat impossible. Per cert, Canal 9 te un deute de 1.140 milions d'euros i una audiència del 12.1%...

Pd. Aquest dissabte tinc un casament (l'odi que senc cap a aquest tipus d'events supera qualsevol límit moral o antropològic). He de compra-me roba per a l'ocasió i anar. M'ha agradat el comentari de la filla de Curry Valenzuela (la hooligan del PP a Telemadrid) sobre un casament molt particular. M'ha agradat especialment el final: "Ante este panorama llego a la conclusión de que lo mío no es cuestión de rebeldía sino de simple autodefensa".

Foto: El reu Luís Fernando Cartagena i el seu compinxe, l'empresari Ángel Fenoll.

Migrants. Creant l'enemic


Des de fa unes setmanes la premsa peninsular ressenya les iniciatives del govern del PSOE en matèria d'inmigració. I vàries estan lligades a l'àmbit militar. Segons publica avui El País, el govern espanyol ha entregat un avió c-212 de l'Exèrcit de l'Aire a Senegal per 100 euros. Altres avions idèntics han estat entregat a Mauritània i Cabo Verde. És la forma de comprar una mica (més) de sobèrania d'aquests països aparentment sobirans. Ara el Frontex podrà patrullar aïgues territorials d'aquests països. A més, segons informa el mateix article, membres del CNI vigilen els nuclis de migrants que romanen a les ciutats nordafricanes a l'espera de creuar a territori europeu. El diari de Prisa assenyala que "los expertos de Frontex han advertido que el tapón español en el Atlántico ha desviado el flujo de inmigrantes hacia Lampedusa (Italia) y, en menor medida, hacia Malta, siempre a través de Libia. Sólo en Lampedusa, el número de inmigrantes interceptados este año duplica a los del mismo período del año anterior".

El professor italià Sandro Mezzadra explicava:

"La metáfora que en un primer momento se convirtió en dominante era la metáfora de la fortaleza Europa. Es decir Europa como un lugar absolutamente aislado del mundo que estaba totalmente protegido y asegurado de todo tipo de influencias de flujos migratorios. En este sentido, la imagen es criticable pero tiene parte de razón en tanto que esa fortaleza se ha convertido en realidad como una fortaleza asediada en cuyos confines y fronteras se ha desatado una verdadera guerra contra los emigrantes que ha intentado asaltar pretendidamente esa fortaleza. Ha sido una guerra que se ha pagado con miles de muertos, hombres y mujeres que han perdido la vida al intentar llegar a Europa. Habría que criticar esa metáfora de la fortaleza Europa como espacio económico absolutamente inalcanzable e inexpugnable. Estudiando la realidad de los flujos migratorios lo que vemos es una selectividad específica que intenta clandestinizar los flujos de migrantes que intentan entrar a la fortaleza Europa. No se trata tanto de excluir o no dejar entrar a los flujos migratorios a Europa, sino de someterlos a una estrategia de clandestinización y a una debilitación de su existencia una vez que estan dentro de Europa. Se trata de seleccionar para subalternizar de alguna forma estos flujos migratorios. Esto ha afectado de manera fundamental tanto al concepto de ciudadanía como al concepto de mercado de trabajo, no sólo al concepto de la propia realidad de la ciudadanía emergente que está construyendo esa escala europea y al funcionamiento de los mercados de trabajo con la pretendida reivindicación de la flexibilidad. En cuanto a la ciudadanía se puede comprobar a través de la inserción de estos flujos migratorios dentro de Europa que se está creando una ciudadanía que denomino heterogénea, que tiene una estratificación interna de derechos políticos que crea un concepto y una práctica de ciudadanía bastante híbrido. Esto afecta tanto a los inmigrantes subalternos como al propio concepto de ciudadanía europea como tal".

[Es pot baixar en format pdf el llibre de Sandro Mezzadra Derecho de fuga (ed. Traficantes de Sueños) ací]

És lògic, doncs, que, paralelament al procés de clandestinització al qual aludeix Mezzadra, els migrants passen a l'apartat 'seguretat'. En la denominada lluita contra la inmigració il·legal cada cop més sovint s'utilitzen recursos militars (tecnologia, transports, etc.).

Caldria preguntar-se si el migrant s'ha convertit avui dia en l'enemic. Però, enemic de què i de qui? Del capitalisme postfordista a la Unió Europea? De la ciutadania espanyola?

Foto: el nou enemic.

Pd. Albert Plà i la frontera espanyola

dimecres, 16 de juliol del 2008

Carlos Fabra, retrat


He pillat aquesta foto de Malva Rosa Connection, un blog magnífic que torna al ciberespai després d'unes setmanes de pausa.

Pluralitat informativa i propaganda en format gran pantalla


Pluralitat informativa. En el debat de CNN+ (Grupo Prisa) sobre el conflicte Israel-Palestina presentat per José María Calleja conviden a Shlomo Ben Ami, ex ambaixador d'Israel a Madrid i Diego de Ojeda, director general de la Casa Sefarad. Encara estic esperant un altre debat al qual conviden a un representant de l'Organització per l'Alliberament de Palestina i a un líder de la comunitat palestina a la Península. Per cert, Shlomo Ben Ami sempre és presentat com l'antic ambaixador d'Israel a Madrid però cal recordar que també fou ministre d'Interior d'Israel, país tradicionalment violent amb els drets humans de tot èsser humà que no siga jueu.

Propaganda en pantalla geganta. Ahir vaig veure en el Lys 'Oh, Jerusalén'. Basada en la novela homònima de Dominique Lapierre i Larry Collins, la pel·lícula cau en una sèrie de contradiccions impressionants com ara l'accent àrab estàndar de les converses (al 1947!) o les armes de guerra utilitzades pels palestins (inexistents en la realitat). A banda de sostenir tots els mites clàssics (les 'mitohistòries', segons la terminologia acadèmica) de l'etnonacionalisme sionista (com ara la possiblitat dels palestins d'adaptar-se a qualsevol país àrab del voltant ja que al cap i a la fi el món àrab era enorme i els jueus només volien un troç de terra) criden l'atenció els personatges palestins. Són reaccionaris, idiotes, passius, fanàtics, etc. Sempre apareixen matant. Els jueus apareixen lluitant, heroicament, homes i dones junts, per uns ideals. Són moderns i superiors. Més intel·ligents. Açò no és cap novetat en el cinema sobre Israel i el 48 (em referisc principalment a 'Exodus' i 'Kadima', aquesta última d'Amos Gitai). David Ben Gurión apareix com un conmovedor líder amb cara de jubilat despistat. A més els de l'Irgun són els dolents radicals del bàndol sionista i els de la Haganà són uns joves herois que s'oposen al terrorisme indiscriminat (que, en realitat, no fou gens indiscriminat). L'utilització de la paraula Yihad per un dels actors que representen els palestins resulta entranyable... (és com si l'11-S i tota la paranoia securitària associada s'haguera produit abans del 1948. Quin guió, mare meua!). Però, la traca final arribava precisament al final. La veu en off ens explica al públic assistent (gelat per la brutal i escandalosa potència de l'aire acondicionat) que "750.000 persones foren desplaçades". I ja. 750.000 persones.... Evidentment no aclaren que foren palestins als quals se'ls negà el retorn a les seues cases (furtades o destruides) fins avui dia... (tot acompanyat de dècades d'ocupació militar, violació quotidiana dels drets humans i incompliment sistemàtic de les resolucions de l'ONU, convertitnt els territoris ocupats en el darrer apartheid del planeta terra). Fins i tot els denominats 'nous historiadors israelians' sionistes, como ara Benny Morris, reconeixen la planificació del desplaçament forçat (per dir-ho suaument) dels palestins. Illan Pappe, un altre nou historiador israelià (no sionista), arriba a afirmar que es tractà d'una neteja ètnica.

A banda del tó propagandístic, el fil argumental de la història és molt pobre (la típica amistat entre joves que es veu amenaçada per la violència i l'odi). La banda sonora és infumable. L'entrada cara.

En fi, tot és una qüestió de poder. Veure CNN+ i veure 'Oh, Jerusalén'. No conec cap pel·lícula que narre la Nakba del 1948.

En eixir del Lys vam acudir a diversos bars del Carme a fumar una magnífica marihuana. Suau i agradable. En quantitat, acompanyada d'un suc de taronja, fumada còmodament entre els coixins del Chill Out.

Tràiler: