diumenge, 21 de març de 2010

Les filtracions policials (bíbliques)


Què passa quan les filtracions policials o del Ministeri de l'Interior són considerades pels periodistes com si fóren un capítol de la Bíblia?

Doncs que un grup de bombers és considerat en tots els mitjans mundials com la cúpula d'ETA. Ni pressumpts etarres ni òsties. Açò publicava El País [no us perdeu la rectificació, és de risa]: "los etarras que mataron al policía Jean-Serge Nérin tras robar seis coches cerca de París ya tienen cara. Cinco fueron grabados haciendo la compra...". Llegiu en algun lloc 'pressumpte'? No veritat? Doncs eren bombers. Que jo haja vist, només Público demanava disculpes en la seua edició d'avui a lectors i bombers afectats: "‘Público’ pide disculpas a sus lectores y a los cinco bomberos catalanes por haberse hecho eco en su edición de ayer del vídeo distribuido por el Ministerio del Interior francés que los identificada como presuntos etarras".

L'altre dia una notícia va passar prou desparcebuda. L'agència EFE va publicar per error la foto d'un ex membre d'Ezker Batua, titllant-lo de líder d'ETA (ni més ni menys) perque el nom i el primer cognom coincidien (efectivament no van comprobar el segon cognom).

Pegue a continuació una peça molt divertida de Gara sobre l'assumpte:

De la equivocación policial a las chocantes interpretaciones de los medios españoles

La mayoría de los medios de comunicación españoles, y muchos vascos, pecan en exceso al dar por buena cualquier «información» que les llega de «fuentes de la lucha antiterrorista». En las ocasiones en que es fácil contrastar las noticias filtradas por las fuerzas policiales, o directamente por el Ministerio de Interior, tampoco lo hacen. Lo ocurrido con los cinco bomberos catalanes que habían acudido a hacer escalada a la zona de Fontainebleau parte de un error policial. Esta vez, la fuente ha asumido su error, pero ello no justifica cómo difundieron algunos medios la noticia. Como se quejaba ayer uno de los afectados, «de presunción, nada».

«ETA va al `súper'», titulaba en portada «El Correo», la cabecera vizcaina de Vocento que, como su colega «El Diario Vasco», ilustraba con una gran fotografía de cinco personas entrando a un hipermercado. Aunque cambiaron sus primeras ediciones para incluir el importante dato de que los bomberos se habían identificado, mantuvieron la mayor parte del relato ya fabricado en base a unos segundos de vídeo. «Tres de ellos llevan colgados en bandolera sendos bolsos de pequeño tamaño en los que, según la Policía gala, podrían llevar las armas», añadían estos medios, que al parecer habían logrado concretar que lo que cargaban en el carro de la compra eran «paquetes de zumos de frutas».

«Noticias de Gipuzkoa» decidió dar una gran fotografía en su primera bajo el sucinto titular «De compras en el Carrefour». Menos espacio gráfico ofreció al tema «Deia», aunque su titular era más largo: «El `aparato militar' de ETA se fue al híper antes de robar los coches y asesinar al policía».

La información que en páginas interiores publicó «El País» tampoco daba opción a la presunción de inocencia. Así arrancaba el texto: «Los etarras que mataron al policía Jean-Serge Nérin tras robar seis coches cerca de París ya tienen cara. Cinco fueron grabados haciendo la compra...». Los periodistas de Prisa llegaron a ver en las imágenes que «se mueven con las manos en los bolsillos, bolsos en bandolera, casi en formación, rodeando a uno alto y calvo que empuja el carrito. Todos con pinta de montañero y sin afeitar. `Con esa pinta, o son etarras o de los nuestros', ironizaban ayer [por el viernes] fuentes policiales». Lo que no vieron fueron los zumos, porque afirmaban que «sobre todo compraron cerveza».

Bajo la fotografía del supermercado, el principal titular de la primera página de «El Mundo» era éste: «Retrato de comando etarra con el carrito de la compra». El periódico de Pedro J. Ramírez también hizo su peculiar interpretación del vídeo: «La imagen del comando etarra haciendo la compra y escoltando el carrito simboliza la precariedad logística, estructural y anímica de ETA».

Para «Público», «las imágenes duran 40 segundos, pero son muy significativas [...]. Nada más franquear la puerta, se detienen unos segundos y miran a los lados, como inspeccionando el establecimiento».

Como se ve, más allá de la fuente, cada medio aportó su visión.

Foto: ara en els fotgrames del video es pixela la cara dels bombers.

dimecres, 17 de març de 2010

Esther Franco, un paper peculiar


La dona que acompanya a Vicente Sanz a declarar en la fotografia de dalt és Esther Franco Aliaga. Diputada del Partit Popular en les Corts Valencianes i esposa de Vicente Sanz, denunciat per assetjament sexual per tres treballadores de Canal 9.

Quin paper més pecualiar, no?

Més encara quan la citada diputada és membre de la Comissió de la Dona i de les Polítiques d'Igualtat, no? La imatge de Franco Aliaga acompanyant al suposat pervertit a declarar al Jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Paterna, resulta sorprenent. Les periodistes que han denunciat a l'ex cap de personal de Canal 9 van enregistrar un video en càmera oculta que han vist diputats del PSPV, López Jaraba i, evidentment, la jutje.

Condemna Esther Franco al seu marit?

Ho dic perque en 2003 Esther Franco va presentar una proposició no de llei en el Parlament valencià amb una condemna de "qualsevol tipus de violència contra les dones". També pertany a la Comissió espacial per a l'estudi de la violència de gènere. El 8 de Març del 2008 el sindicat dretà CSIF va premiar a Esther Franco "pel seu esforç i la seua feina per la defensa de la integració i la igualtat de les dones en la societat". S'esforçarà en sostindre a les tres trebaladores que han denunciat al seu marit?


Per cert, en un altre ordre de coses, l'advocat del presumpte pervertit és Francisco Puchol-Quixal y de Antón [en el centre a la fotografia], de Jiménez de Parga Abogados, sinònim de preus estratosfèrics. Com es recordarà Sanz fou l'autor de la famosa frase "estoy en política para forrarme" en conversació amb l'actual conseller de Telefónica, Eduardo Zaplana. Com a recompensa pels favors prestats en una època intensa per al PP valencià Sanz fou colocat en Canal 9 i la seua dona en les llistes del PP i posteriorment en el Parlament valencià. La cosa ha durat quinze anys, des del 1995 fins a la denúncia per assetjament sexual. Puchol organitzà, com a president del Club Encuentro Manuel Broseta, la polèmica presentació del llibre El acierto de España en Valencia (oficialment escrit per Zaplana però que contenia diversos paràgrafs plagiats sense massa miraments). Ara defensa a Vicente Sanz.

dilluns, 15 de març de 2010

El sopar de Rus


Dissabte, 21h00. Sopar de la provincia a la Plaça de Manises.

Avui Alfonso Rus dilapida uns quants milers d'euros, a compte de la Diputació, en un sopar de Falles on estan convidats nombrosos il·lustres valencians del calibre de Máximo Caturla, catapultat a la fama recentment per participar en la censura de l'exposició de fotos -algunes relacionades amb el Cas Gürtel- del MUVIM, Peter García, ex director de Canal Nueve dimitit pel Cas Gürtel o Rafael Betoret, cap de protocol de la Diputa imputat al Cas Gürtel. Hi ha un abans i un després del Cas Gürtel. Benvinguts valencians i nouvinguts a l'era postGürtel. No assistiren ni El Bigotes ni Francisco Correa, aquest últim per privació de llibertat. Tampoc Paco Camps, el líder de la branca valenciana gürteliana, però si el nou lloctinent Antonio Clemente i l'ex activista de la lluita armada Rafael Blasco. Aquesta és la fauna que ha reunit Rus esta nit.

Després d'un sopar correcte, barra lliure. Orquesta infamant i Rus tocant la bateria un any més. Esta nit no ha pogut vindre en Ferrari però l'inefable president de la Diputa és aclamat: "President! President!". "Aquesta cançó li la dediquem a la consellera Trini Miró!". "Trini! Trini!". Un cubata, per favor. I on està l'oposició?

Ai, l'oposició...

Els socialistes (ai, la perversió del llenguatge) anaven a dur uns quants exemplars de la publicació editada per la Unió de Periodistes de l'exposició Fragments d'un any en protesta per la censura... Finalment opten per deixar una cadira buida a la seua taula com a protesta (?). Pfff.... El PSPV... He vist ovelles més insurrectes en esta vida. Un cubata, per favor. Carmen Alborch balla un pasodoble amb Rafa Rubio. Què fred que fa ací, no? Un altre cubata, per favor, que paga la Diputa. Alarte es passeja per ahí. Què dir d'Alarte? Este subjecte és el que ha de liderar el canvi postcampista? El seu èxit -nul- és directament proporcional a la seua -nula- capacitat política. Bravo per l'alcalde d'Alaquàs! Un altre cubata que fa un fred que pela!

La música és infame, gran part del públic també ho és, però no podem marxar... Rus convida a cubates a tot déu, sense discriminació ideològica. Un altre, per favor. Afortunadament queda el quart poder. La premsa lliure. Zola. Watergate. Kapuscinski. Ah no!, cony!, què Zola ni qué niño muerto si ací estem en territori salvatge. El quart poder és seu. Amb la creu penjada al coll, tres il·lustres redactores de Ràdio Luz -"promoció del 69"- ens han mostrat les claus de com Jalar -en majúscula- com si ho anaren a prohibir demà. Una lliço magistral per a tot amant d'allò gratuit. Un altre cubata, per favor.

Dintre d'aquest zoològic social destaca l'amor i respecte per la justícia. Si jo estiguera imputat en el Cas Gürtel, crec que no seria capaç de ballar com ho feia Rafael Betoret. Mare de Déu! Quina manera de remenar l'esquelet. Entre cubata i cubata l'imputat més elegant del Cas Gürtel -al meu parer; eixes ulleres de pasta són la òstia!- es va beure la seua imputació sencera, a la salut de De La Rúa. Picassent és un destí que els queda lluny a tota esta panda. Un cubata, per favor.

Eixim de la jungla sociopolítica i entrem a la jungla urbana. València en Falles!