dissabte, 30 de maig de 2009

La Foto


Acció de protesta contra una marxa nacionalista a Palma. En la foto, un subjecte d'estètica inqüalificable reivindica pacificament la llengua catalana front una banda ultranacionalista espanyola. Més ací.

divendres, 29 de maig de 2009

A misa amb el cotxe oficial (o a per la paella)


La misa i la paella són dos aspectes esencials en la configuració política de la dreta valenciana des del 1975. El Comitè d'empresa de la Conselleria d'Economia ha denunciat els abusos en l'ús dels cotxes oficials per part dels consellers de Camps. Alguns conductors realitzen fins a mil (1000) hores extres. Juan Cotino, membre supernumerari de l'Opus Dei, utilitza el cotxe per anar a misa els diumenges. S'ha donat el cas d'un conseller que envia el cotxe oficial a per la paella. Així ens va.

La corrupció i la malversació dels fons i recursos públics han estat un leit motiv dels governs del PP des d'aquell simpàtic ex alcalde de Benidorm. A la misa (ideologia) i a la paella (identitat folclòrica sucursalista) s'afegeix ara la cultura de la mafiocràcia.
*
Pd. Per cert, un dels dirigents espanyols que, com Cotino, també anava a misa en cotxe oficial era Carrero Blanco. I així li anà... (és només un apunt; no és que desitje que la ETA vole pels aires a Cotino... O si?).

dimecres, 27 de maig de 2009

Felipe i Letizia visiten l'amic dels paramilitars


Els hereus de la monarquia espanyola estan de visita a Colòmbia convidats pel president Álvaro Uribe i acompanyats, com no, d'una delegació empresarial. Colòmbia és un dels nostres aliats poc elegants a l'hora de respectar els drets humans. Hi ha una llarga llista de països on el respecte als drets civils i polítics és un acudit i que tenen acords comercials preferencials i relacions polítiques, diplomàtiques i econòmiques amb l'Estat espanyol (els demòcrates feministes saudites, la incorrupta família instalada en el poder en Guinea Equatorial, els tolerants i respectuosos amics israelians, diversos països africans amants del respecte i del bon rotllo i un llarg etcètera).
Visitaran els prínceps a les víctimes de la violència d'Estat impulsada per subjectes com Uribe? Condemnaran la brutal violència paramilitar vinculada a l'Estat i a les elits colombianes?

Evidentment, no.

Pd. Avui Salud Hernández Mora, corresponsal de Pedro Jota a Bogotà publicava un text al seu blog coincidint amb el 45º aniversari de les FARC. Com a exemple de periodisme equilibrat, objectiu i que no es posiciona a favor de cap dels bàndols comença dient: "No han logrado ni uno solo de sus fines, el pueblo los detesta y hasta Fidel Castro considera que su lucha carece de sentido. Aún así, las FARC no tienen la menor intención de reconocer su fracaso". Olé, olé i olé.

dimarts, 26 de maig de 2009

Fel·lacions gratuïtes al president de la Generalitat al diari de Don T. Luca de Tena


Raó: ací.

Saps quins representants espanyols van assistir a la reunió del Grup de Bilderberg?


El Grup de Bilderberg és un club megaelitista proatlantista que reuneix a personalitats (periodistes, empresaris, polítics) favorables a l'OTAN. La representació espanyola de la darrera reunió anual, celebrada del 14 al 17 de Maig en un balneari proper a Atenes, estava formada per Ana María Botín* (BANESTO), Juan Luís Cebrián (Grupo PRISA), José Manuel Entrecanales-Domecq (Acciona), Isidre Fainé Casas* (Sociedad General de Aguas de Barcelona), Bernardino León Gross (PSOE/ZP), Miguel Ángel Moratinos (ministre d'exteriors, PSOE/ZP), Juan Maria Nin-Genova (La Caixa), Alberto Ruíz Gallardón (PP), Pedro Solbes (ex ministre d'economia del PSOE) i la reina Sofia (reina per la gràcia de Francisco Franco Bahamonde).

Va informar algun mitjà de comunicació del Grup PRISA sobre l'asistència de Juan Luís Cebrián a aquesta reunió? Açò apareix en el buscador de la web d'El País quan s'introdueix 'Grupo de Bilderberg'. La mateixa recerca en el Google no ens dóna accés en la primera pàgina de resultats a cap mitjà de comunicació important.


*Assistència no confirmada.

diumenge, 24 de maig de 2009

Camarada Blasco


Fa 35 anys, Rafael Blasco era membre d'una organització armada d'ideologia maoista pro-albanesa. Ara, com a nou estrateg del PP valencià i del Tío Paco, dóna respostes com aquestes...

P. ¿Tener un presidente imputado por un presunto delito de cohecho es una gran suerte?

R. Sacar la conclusión de que un imputado es un condenado o es culpable es algo que excede del contenido garantista del precepto legal que significa esta figura. Muchas personas han sido imputadas en más de una ocasión y no por eso han sido relevadas de sus responsabilidades.

P. Un imputado con cargos lo es porque hay indicios racionales de que ha cometido un presunto delito.

R. Pero pueden ser documentos falsos, indicios conseguidos fraudulentamente.

P. Sugiere que los documentos son falsos.

R. No sé si son falsos o son ciertos. Son ridículos. Imputar a un presidente de la Generalitat con una base tan inverosimil es sencillamente cutre.

P. O sea que los jueces son unos cutres

R. No. Los jueces no son unos cutres. Los cutres son quienes utilizan una documentación cutre.
P. El que imputa al presidente Camps es el magistrado José Flors. ¿Estamos ante un juez cutre que, en base a documentos cutres, le imputa?

R. No, no. Eso lo dice usted.

P. No. Yo sólo pregunto

(...)

P. Miembros del Consell se han preguntado en voz alta cuánto ha pagado EL PAÍS por obtener la información del caso Gürtel. Mi pregunta es: ¿Cuánto nos cuesta a los valencianos que Canal 9 no haya dicho todavía que el presidente Camps se encuentra imputado?

R. No debe de costar mucho. La gente está encantada con Canal 9.


Entrevista a Rafael Blasco firmada per Josep Torrent. Més ací.

Francisco Camps i Roh Moo-hyun


Ahir moria Roh Moo-hyun, ex president de Corea del Sud que estava sent investigat per corrupció. S'havia suicidat.

Avui Francisco Camps ha estat junt al membre de l'Opus Dei Federico Trillo i Mariano Rajoy en un acte del PP a Alacant de cara a les eleccions europees.

Roh Moo-hyun fou interrogat per la fiscalia durant més de tretze hores.

Camps declarà durant 45 minuts davant el magistrat José Flors.

Segons llegia avui "Corea del Sur tiene una de las tasas de suicidio más altas de la treintena de países que forman la Organización para la Cooperación Económica y Desarrollo".

Qualsevol que haja passat més de tres hores en una classe de la carrera de Sociologia coneix l'obra El Suicidi d'Émile Durkheim que explica des d'una visió sociològica el fenòmen del suicidi. Una de les conclusions principals de Durkheim és que les societats catòliques, amb més cohesió i amb allò que denomina "solidaritat mecànica", tenen una taxa més baixa de suicidis respecte a les societats protestants, per exemple.

La bíblia ha salvat a Camps.

dissabte, 23 de maig de 2009

Psicòpates, estafadors i periodistes: tots en la blogosfera


Avui dia, fins i tot Mario Condeun blog. Ho he llegit aquest matí en aquesta entrevista de S. McCoy en El Confidencial de Jesús Cacho.

Un altre blog interessant és aquest del mercenari Eduardo Rózsa Flores, que ja no podrà actualitzar-lo perquè va morir fa unes setmanes quan s'enfrontava a la policia boliviana. Entre les anècdotes d'aquest mercenari d'extrema dreta em quede amb aquella que conta Xavier Vinader en El Temps. Rózsa Flores fou col·laborador de La Vanguardia durant la guerra a Croàcia. Un dia els responsables de la secció d'internacional d'aquest diari van veure en una foto d'agència el seu col·laborador armat fins a les dents i vestit de paramilitar en un tanc croata.

Un altre que tenia un blog era Javier Pons, el cap d'esports de TVE, cap de turc de la polèmica censura de la pitada massiva a l'himne espanyol a Mestalla. Pel que he vist en la web de RTVE, el seu blog ha estat fulminat, com el seu lloc de treball. En canvi he descobert el blog del corresponsal de TVE a Jerusalen.

Estava Juan Cotino amb Escrivà de Balaguer a València?


El líder d'eixa màfia politicoeconòmica autodenominada Opus Dei, José María Escrivà de Balaguer, visità València en diverses ocasions, la darrera l'any 1972, segons aquesta peça propagandística elaborada per adeptes de per ací. Puc imaginar-me el nostre no-flamant conseller Juan Cotino agenollat junt a la resta de vailets opusdeistes davant el fundador de la secta. El vídeo no té en si mateix molt d'interès (més enllà de fumar-te un peta d'herba i riure't una estona) però tinc algunes conclusions.

-Escrivà de Balaguer utilitza la famosa tècnica de marejar una estona a l'interlocutor que li planteja una pregunta per a improvisar una resposta. En algunes ocasions ho fa de manera realment còmica com quan per a respondre a una pregunta d'ordre metafísic d'una jove adepta comenta la bellesa inmaculada de València, de les falles, de les flors, de la mar...

-Sempre afirma que ell no parla de política sinó de religió. Aquesta és l'afirmació més falsa que expressa en aquest delirant vídeo.

-Les activitats mafioses en l'àmbit econòmic i polític de l'Opus Dei (en democràcies tan avançades com l'Espanya de Franco o Xile amb Augusto Pinochet) al més alt nivell no mereixen cap comentari del líder.

-Les professores del Guadalaviar, eixe col·legí de l'Opus Dei (segregat per sexe, evidentment) que hi ha a València, mantenen uns preocupants plantejaments estètics i ideològics.


Nota: Un documental realment interessant i crític és aquest, titulat Opus Dei, una cruzada silenciosa.

dimecres, 20 de maig de 2009

Patrice - Love (Ft. Samy Deluxe - Rare Eimsbush Remix)


El sainet del "curita"


[Aquesta és la crònica de Sergi P. de la visita de Camps al TSJ. Pel seu interès antropològic la reproduisc integrament]

Hui era el gran dia. El dia que Camps es moria perquè arribara i així poder explicar-se davant la Justícia. El dia que l’oposició esperava per vorer davant el jutge al president de la Generalitat i aconseguir eixa foto que desgaste, encara que siga un poc, la supremacia de PP a les institucions valencianes. El dia que tots els periodistes valencians ansiaven per poder eixir de la burda rutina de les rodes de premsa i els comunicats. Doncs eixe dia no ha defraudat ningú.

I és que què, al sainet que s’ha muntat este matí al Tribunal Superior de Justícia no ha faltat ningú. Estava el protagonista, el president Camps, amb un somriure omnipresent propi d’algú que va a Mestalla a vorer un partit de futbol i no a defendre’s de les acusacions d’un jutge. L’estrella del matí, com no, ha estat escoltat per la seua guàrdia pretoriana: Juan Cotino, Vicent Rambla i Gerardo Camps, i per la seua madrastra política, Rita Barberà. Faltava Blasco.

També ha estat l’antagonista. El jutge José Flors qui, encara tot i semblar el convidat de pedra, com a mínim està mantenint la dignitat de la Justícia. No podien faltar els aduladors, rentacares i pilotes. Allí, eren legió les pijes d’ulleres dolce&Gabana i color bronze; les mestresses de casa estil Tiryus, ex rebentaplenaris, amb els seu monyo encartronat recent eixit de la perruqueria, i els jubilats de camisa blava.

Els crítics amb el protagonista tampoc han volgut faltar al sainet i s’han guanyat el jornal mostrant que a este país, encara que no ho semble,encara hi ha gent que detesta la corrupció. La seua intervenció ha donat un poc de coherència a l’ambient. Més que un juí per presumpte delicte de suborn semblava un mítin del PP.

Mentre Camps declarava, les dues aficions, ultres i detractors, han anat intercanviant càntics i calfant l’ambient. A una banda del carrer de la Justícia, té collons el nom, el defensors de Camps, amb les senyeres blaves al vent, cridaven: “Camps President”. A l’altra, els detractors, i algun ciutadà despistat responien amb els ja habituals “Camps dimissió” i “ex president”. No han faltat les banderes i els globus per a donar-li una ambient més festiu al matí.

En eixe moment ha aparegut el tonto de la pel•lícula, qui sap que, sí o sí pagarà el pato. El cap de Gabinet de la Diputació de Valencia, Rafael Betoret, s’ha presentat amb un semblant seriós i sense voler parlar amb ningú. Quasi passa desapercebut, cosa que s’ha encarregat de rebentar els detractors de Camps amb els càntics de “lladre” o “torna la pasta”. El ultres ni l’han mirat. Betoret s’olora alguna cosa i no pareix que li faça molta gràcia.

A les 11.15 i ha aparegut el protagonista i ha esclatat tot. Els ultres cridaven, els detractors també i els periodistes corrent i pegant-se trompades per poder preguntar-li al President . Camps ha eixit de declarar amb els braços en alt i saludant tothom. Em recordava a David Albelda baixant de l’avió d’Air Nostrum després de conquerir la lliga i la UEFA. Després de no dir res als periodistes; “estoy muy contento”, home i jo de voret cara el jutge; el Molt Honorable s’ha dirigit als seus ultres a qui ha saludat efusivament. Bessos, abraçades, plors, crits i piropos. Alcaldes, alcaldesses, regidors i paxancontents no han faltat a la cita. Han d'escalar al partit.

Ha sigut el millor moment del matí que ha posat la pell de gallina a tots els presents. Crits de “Camps President”, senyers blaves al vent i un home d’uns 70 anys que no era son pare dient-li, “Camps te vull”. Li ha faltat “un ou”. Al seu costat, una senyora, de les del monyo de Salomé, i no precisament de la que va portar el cap el Batiste en una safata sinó de la d’Eurovisió, completament extasiada amb els ulls desorbitats i rojos dient-li “guapo-guapo”. A tot açò, les tanques de seguretat per terra, trompades, arrempuixons i colzades. Després del bany de multituds que ha durat uns 30 segons el “curita” ha pujat al cotxe oficial, un Audi A-8 per cert, i ha pegat a fugir a una reunió amb l’ambaixador búlgar.

Amb l’espantada del protagonista semblava que tot s’havia acabat. I ha sigut en part. Les dues aficions, pijes, rebentaplenaris i jubilats de camisa blava s’han dissolt. Els sindicalistes, de la CNT i la Intersindical, també. I ja només quedava la tribu periodística esperava la eixida de “El bigotes”.

No ha sigut fins les 12 que ha acabat de declarar i quan ha eixit, ja sense cordó policial, ni ningú que ho evitara, la tribu ha assaltat Alvarito i l’ha acompanyat quasi fins al Corte Inglés. Per sort no ha hagut ferits però més d’un càmera i algun que altre fotògraf s’han estavellat contra les faroles que hi ha a la cera del Parterre. Mestrestant, un ciutadà que caminava per l’altra banda del carrer cridava: “lladre, solta la pela”.

Un dia que s’emmarcarà en les fulles d’or del periodisme valencià. Llàstima que Escalante no estiga entre nosaltres. Havera fet un gran sainet. El sainet del “curita”.Millor dit, El sainet del retoret.

Peu de foto: Camps saludant als ultres. Foto de Levante-EMV

L'any 2009 sense cristianisme


Però la reflexió que em faig és: Si no hagués estat per aquests segles d'endarreriment, tenebres i inquisició [del cristianisme], hui en dia quedaria alguna cosa del planeta?

S'hauria produït la revolució industrial, en l'any 1000, si no hagués estat per la imposició del cristianisme? De tota manera, hi hagués hagut aquesta voracitat pel desenvolupament tècnic, o s'haurien hagut de produir els condicionants històrics ( protestantisme, desenvolupament de les ciutats, aparició de la burgesia... ), per a generar els enormes canvis socials i tècnics, que ens han dut a depredar l'entorn. De tota manera, la política de guerra dels romans, la seua voluntat d'expansió, podrien haver dut a desenvolupar màquines cada vegada més complexes.

On ens trobaríem hui en dia?


Marc Peris, en la secció 'divagacions gratuïtes en una platja' del seu blog íntim.

El PP desfila davant el TSJ


Més fotos de Kai Försterling i Manuel Bruque en Levante.

Torna la guerra bruta?


En una nota remitida a este diario [Gara], ETA informa de que el ex preso y refugiado político Jon Anza tenía una cita con la organización armada el mismo día de su desaparición, encuentro al que no acudió, y denuncia que tras este hecho «están las cloacas de Francia y España».

En la nota, ETA aporta una serie de datos en los que, tras reconocer la militancia de Jon Anza en su organización, informa de que, precisamente, la Policía conocía esta relación debido a que, a principios de año, descubrió material informático de ETA que el militante donostiarra tenía en un zulo, y en el que habría encontrado sus huellas dactilares. Sin embargo, la Policía ocultó aquel descubrimiento.

El 18 de abril, Jon Anza tomó un tren en Baiona con destino a Toulouse porque, tal y como se señala en la nota, tenía una cita con la organización armada, para la que llevaba una cantidad de dinero. ETA afirma que nunca acudió ni a esa cita ni a otras dos establecidas «por si acaso» en el centro de la ciudad occitana el mismo día 18 y el siguiente.

Més en Gara, que avui dimecres està de vaga.


El ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha calificado de "patraña" que la banda terrorista ETA haya responsabilizado a los gobiernos español y francés de la "desaparición" del etarra Jon Anza en Francia.

La resposta de Rubalcaba en Libertad Digital.

dilluns, 18 de maig de 2009

Inmunitat de classe II


"No obstante, parece que los banqueros y grandes empresarios gozan de un suplemento extra de inocencia, pues resultan absueltos con notable frecuencia. De la Rosa lo ha sido en no pocas ocasiones y también Alberto Cortina y Alberto Alcocer, Los Albertos -condenados inicialmente a tres años y tres meses por estafa y falsedad a raíz del caso Urbanor-, lo fueron por aplicación de una nueva doctrina del Constitucional sobre la prescripción. Ese plus de inocencia de los banqueros parece más que una leyenda urbana, puesto que en el Tribunal Supremo, el ex presidente del BBVA Emilio Ybarra fue exculpado del delito de apropiación indebida por el que había sido condenado en la Audiencia Nacional y el presidente del Banco Santander, Emilio Botín, lo fue también en dos ocasiones. En el caso de las jubilaciones millonarias de los directivos José María Amusátegui y Ángel Corcóstegui -43,7 y 108 millones de euros respectivamente-, el Supremo precisó que trascendían ostensiblemente los topes máximos que rige la ética y podían "repugnar socialmente", pero absolvió a Botín porque aunque no fuera moral, los pagos a los ejecutivos no constituían delito alguno. Y en el caso de las cesiones de crédito, por presuntos delitos fiscales y falsedad, que sesteaba por la Audiencia desde 15 años antes, el alto tribunal utilizó para absolver a Botín el mismo resquicio legal que un par de meses antes había servido para condenar al presidente del Parlamento vasco Juan María Atutxa".


José Yoldi, avui en El País.

La comunió dels borbons


La columna més avorrida que he llegit mai és aquesta, publicada per Mari Ángeles Alcázar ahir a La Vanguardia.
IMATGE: "Real taller de construcción de príncipes. Se admiten operarios".
Los Borbones en Pelota. El catálogo de la biblioteca del Instituto Cervantes de Nueva York registra un libro llamado SEM: Los Borbones en pelota. Fue hecho entre 1868 y 1869 con acuarelas de Valeriano Bécquer y guiones de su hermano, Gustavo Adolfo, satirizando a Isabel II y su corte. Las siguientes son algunas páginas de ese libro, reproduciendo los textos originales.
ADVERTENCIA: Las imágenes de esta galería no son aptas para menores y pueden herir la sensibilidad del lector.
Es poden veure algunes pàgines de Los Borbones en Pelota ací

diumenge, 17 de maig de 2009

Democràcia meravellosa i pluscuamperfecta (però sense democràcia)


Amb una lectura ràpida de l'informe de la Fiscalia i de l'auto del Tribunal Suprem sobre la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista tinc algunes conclusions:

-"O se está con los votos o con las bombas", deia el ministre de l'Interior. L'amanida discursiva de "entorno de ETA"+"vinculaciones"+"satélites de ETA"+"izquierda abertzale"+"ETA/Batasuna"+"listas blancas" significa que el front nacionalista espanyol, que s'autodenomina representant de l'Estat de dret (en una macabra paradoxa segons la qual aquells que il·legalitzen formacions polítiques ho fan per i emprats per l'Estat de dret), impedirà sistemàticament que una significativa proporció de l'electorat basc estiga representat en les institucions municipals autonòmiques i europees. Curiosa forma de caminar cap a la pau.

-Alguns magistrats de la sala del Suprem expressaren els seus dubtes sobre la sufuciència de les probes aportades per la Fiscalia. Avui El Mundo alertava contra aquests magistrats (i sobre tot sobre el fet que no hi haja un patró ideològic -tot al contrari es tractaria d'un patró purament jurídic- darrere d'aquests magistrats): "La circunstancia de que los magistrados más modernos de la Sala hayan entrado en los procesos de ilegalización con tono crítico es todo un dato a tener en cuenta por el Gobierno y el Ministerio Público de cara a futuras impugnaciones, máxime si se tiene en cuenta que detrás de esa postura no hay un sesgo ideológico común: mientras que [Alberto] Jorge y [Isabel] Perelló son de talante progresista, [Lourdes] Arastey y [Benito] Gálvez son conservadores". Avui dia aquestes excentricitats no es veuen amb bons ulls. Preocupa que magistrats de dreta caminen a contracorrent del camí traçat per l'Estat (però no era el Poder Judicial independent?).

-Si vostè va asistir dues dècades enrere, l'any 1989, al soterrament d'un diputat abertzale assassinat [em referisc a Josu Muguruza], no importa que en aquell moment HB fóra legal, vostè serà assenyalat/da per la Fiscalia com a part de l'entramat d'ETA avui dia, en 2009. Que ha asistit vostè a una manifestació perfectament legal l'any 1998? Que ha signat vostè un manifest per la pau i contra la il·legalització de Batasuna? Que escriu vostè habitualment en un periòdic legal però abertzale?* Doncs vostè és una prova de l'estratègia d'ETA vers les eleccions autonòmiques. "O se está con los votos o con las bombas" [malgrat que no hi haja bombes].

-Una lectura ràpida a l'informe de la Fiscalia permet observar com les Forces i Cosos de Seguretat de l'Estat (espanyol, evidentment) mantenen un impressionant control sobre activitats perfectament legals tant en el País Basc com a la resta de la Península com manifestacions, conferències, etc. En la seua edició d'avui el corresponsal d'El Mundo a Buenos Aires relatava: "Sólo un novato en la política [es refereix a un dels candidats opositors, Francisco Narváez], como el rubio empresario, podía no estar enterado de que la SIDE [serveis serets] obedece las órdenes de Néstor Kirchner y que su principal función en estos días es la de espiar y acosar a sus oponentes y si hace falta, a sus propios camaradas dentro del Partido Justicialista". Evidentment això només passa es països amb democràcies subdesenvolupades i tercermundistes com Argentina i no en la meravellosa, octogenària i pluscuamperfecta democràcia espanyola...

*Totes aquestes hipòtesis són alguns dels arguments que es gasta la Fiscalia per a assenyalar gent com els escriptors Alfonso Sastre i Carlo Frabetti o les dirigents Doris Benegas i Ángeles Maestro (ex diputada, per cert, d'Esquerra Unida), entre molts altres.

dimecres, 13 de maig de 2009

Tal i com estava previst...


...la democràcia(?) agonitza.

"Tal y como estaba previsto, la Fiscalía y el Gobierno -a través de la Abogacía del Estado-, impugnarán mañana ante el Tribunal Supremo la candidatura presentada por Iniciativa Internacionalista (II) a las elecciones europeas, encabezada por el dramaturgo y ex candidato de HB, EH y ANV Alfonso Sastre, que "aparece como promotor de Herritarren Zerrenda", otra de las plataformas electorales anuladas por el Tribunal Supremo. El PP ha aplaudido la decisión".

Llegit en l'edició electrònica de Público.

Tal i com estava previst... Una altra mostra de l'estat d'excepció polític que es viu avui dia al País Basc. Aquestes fòrmules em recorden una mica a aquella frase d'un ex ministre de justícia del PSOE (que deia haver estudiat Dret i que és catedràtic): "Construiremos nuevas imputaciones para evitar que [presos d'ETA] salgan a la calle" (Juan Fernando López Aguilar, frase pronunciada el 14 de juny del 2005).

Inmunitat de classe


El financer Javier de la Rosa, l'amic de l'actual rei d'Espanya, ha estat absolt per la Sala Penal del Tribunal Suprem pel 'Cas Croesus', peça separada del 'Cas KIO' [avui El País li dedicava una columna minúscula]. Més que coneguts són els tèrbols affaires econòmics i financers que es gasten certs amics del rei. Allò que en molts països seria un autèntic escàndol i un problema per al cap de l'Estat, ací és pura rutina...

Cambio y corto


"I&R: Thierry Meyssan, ya no se le ve a usted en Francia. ¿Qué está haciendo?

Thierry Meyssan: Estoy viviendo en el Líbano. Después de la llegada de Sarkozy al poder, recibí amenazas directas de altos funcionarios franceses. Amigos del ministerio de Defensa me informaron que Estados Unidos me considera un peligro para su seguridad nacional. En el marco de la OTAN, [Estados Unidos] solicitó a los servicios aliados que me neutralizaran y ciertos franceses querían hacer méritos. Así que decidí irme, no sólo de Francia sino de la zona de la OTAN. Después de pasar algún tiempo en Caracas y Damasco, pasando por Moscú, me instalé en Beirut, donde me puse al servicio de la Resistencia".

Declaracions del periodista Thierry Meyssan; llegit ací.

FOTO: Meyssan durant la conferència Axis for Peace, a la qual, per cert, vaig assistir.

diumenge, 10 de maig de 2009

Pamflet o notícia?


"Una gran Senyera valenciana colgada en la fachada de un edificio de la calle Xàtiva sirvió de respuesta a la ofensa que Esquerra Republicana de Cataluña protagonizó en la plaza del Ayuntamiento en la procesión cívica del 9 d'Octubre. En aquella ocasión una cuatribarrada enorme provocó que la marcha se parara para que la Reial Senyera no pasara bajo el emblema de los països catalans. Ayer, integrantes del GAV contraatacaron con la misma acción".

Aquest és el primer paràgraf de la crònica/pamflet -sense firmar- publicada avui pel diari Las Provincias sobre la manifestació d'ahir.

Morir (avui dia) al metro de Madrid


Avui diumenge El País publica el video de les càmeres de seguretat del metro de Madrid que van captar l'assassinat de Carlos Javier Palomino, apunyalat per un militar neonazi, Josué Estébanez de las Heras. La víctima i els altres joves es dirigien a protestar contra un acte xenòfob organitzat per un partit d'extrema dreta.

El video mostra la barbàrie de la violència neofeixista, la violència extrema, cinematogràfica i absurda que les institucions pertinents no s'encarreguen de limitar o controlar. De fet, segons afirmava l'advocat de la família de Carlos, Erlantz Ibarrondo, el Ministeri de Defensa i l'Exèrcit espanyol seran considerats responsables subsidiaris davant la família de la víctima en cas que l'assassí es declare insolvent.

El fiscal demana 29 anys de presó. Espere que es passe els 29 anys íntegres empresonat. Però realment els (co)responsables de la violència d'extrema dreta són aquells que des dels despatxos de les delegacions del govern i del Ministeri d'Interior autoritzen actes neonazis i no ataquen els grupuscles ultres.

La propera víctima pots ser tu. O jo. O ella. Morir avui dia al metro de Madrid...

dissabte, 9 de maig de 2009

Retrats inquietants


Aquesta foto de Carles Francesc inmortalitza la recepció de Camps al nou arquebisbe de València, Carlos Osorio, al Palau de la Generalitat. Sense novetats en el front; Sotanas Reunidas S.A. conserva el seu poder habitual al govern autonòmic. València-New York. València-Dallas. I València-Vaticà.

dijous, 7 de maig de 2009

Pijos, clavariesas y sobredosis



"Y, sinceramente, no acabo de entender el motivo de la expulsión. ¿Que supone una falta contra el decoro en la institución? ¿El qué? ¿Que la camiseta sea negra? ¿O que haga referencia a la ausencia permanente de su presidente, el imputado en un caso de corrupción Francisco Camps, a las sesiones de control de les Corts como la de hoy? Porque si es por lo primero, yo, como ciudadano valenciano particular, quizás siento más indecoroso que se hable con voz de pijo irritante en el pleno, o que se permita acudir a él con pinta de clavariesa con sobredosis de permanente".

Juan E. Tur en Testigo Accidental.

[El vídeo és una crònica lamentable de la televisió de Federico Jiménez Losantos, beneficiària al País Valencià dels favors del PP en format llicència]

Revista de premsa


No era aquesta la foto que volia penjar però resulta igualment il·lustrativa. En la pàgina 6 d'El País d'avui ve una foto del president colombià Álvaro Uribe, amic de paramilitars i narcotraficants (i també d'Aznar i de Bush), saludant a Ignacio Polanco en un acte d'aniversari de la Fundación Santillana (l'única de les empreses de PRISA solvents econòmicament a hores d'ara) a Bogotà (malauradament la foto no apareix en l'edició electrònica; la que il·lustra aquest post correspon a Jesús Polanco). És prou il·lustratiu de coses com aquesta.

"Como todo en la vida, esta solución excepcional [l'entesa PSE+PP+UpyD] puede salir bien o mal. Si sale bien será una muestra de madurez de los dos partidos de ámbito estatal, capaces de anteponer los intereses del Estado a los suyos propios. Si sale mal y los independentistas radicales deciden retornar a las instituciones obedeciendo la Ley de Partidos, este puede ser el último apeadero antes de la estación termini del reconocimiento del derecho de autodeterminación". Ramón Cotarelo avui en Público.

"El retraso de la edad de jubilación es enormemente regresivo a nivel social, pues la salud de los ancianos y la edad en que mueren depende de su clase social. Las personas que están en la decila superior de renta en España viven diez años más que las que pertenecen a la decila inferior. Y ello se debe a que el nivel de salud es mucho mejor en el primero que en el segundo grupo. Las mujeres de la limpieza del Banco de España tienen a los 60 años el mismo nivel de salud que un gobernador de tal banco tiene a los 70. De ahí que pedirle a las clases populares que trabajen todavía dos años más (algunos incluso piden cinco años más) para pagar las pensiones de las personas de rentas superiores que vivirán muchos años más es una enorme injusticia". Vicenç Navarro, avui també en el diari de Mediapro.

"El portavoz del PP en las Corts, Ricardo Costa, ironizó ayer en los pasillos de la Cámara sobre los que han mostrado «preocupación» por su vehículo, tras el accidente de tráfico que sufrió el pasado sábado con el vehículo de gama alta Infiniti que adquirió el pasado mes de enero. Costa, quien acudió al pleno a pesar de estar convaleciente, mostró su agradecimiento a todos aquellos que se han preocupado por su estado de salud y, en tono irónico, a los que «se han preocupado por mi vehículo» que, enfatizó, «me ha salvado la vida». Tan es así que, aseguró, si volviera a encontrarse en la misma situación «lo único que pediría es llevar el mismo coche porque, desde luego, con ése he pasado la prueba del algodón».
(...)
Sobre los saldos negativos de sus cuentas, el síndic del PP se preguntó por «cuántos españoles a final de mes tendrán un saldo negativo en sus cuentas con esta situación», en alusión a las crisis económica, por lo que consideró que «no es una situación tan extraña». «Muchas veces tiramos de tarjeta de crédito», apuntaron fuentes próximas". Declaracions recollides al diari Levante.

"Algunos valencianos han tenido problemas por expresarse en su lengua materna. Una juez de Dénia criticó hace dos años la "falta de tolerancia y decoro" de un perito por declarar en valenciano. Aunque la situación más kafkiana la protagonizó una magistrada de Valencia que acaba de ser incapacitada al comprobarse que sufría un trastorno bipolar (psicosis maniaco depresiva). La juez instó a un abogado a traducir al español una demanda que había presentado en valenciano. La decisión de la magistrada contravenía la reglamentación vigente, que establece que en las comunidades con dos lenguas oficiales las denuncias y demás documentos pueden ser presentados en cualquiera de los dos idiomas. En el caso de que una de las partes o el propio magistrado exponga el desconocimiento de la lengua cooficial, la Ley Orgánica del Poder Judicial contempla que el juez pueda pedir la traducción del material a los servicios jurídicos del decanato. Lo que queda fuera de la norma es que la traducción la tenga que asumir una de las partes". Llegit al diari Levante el passat 2 de maig.
"La 'Françafrique' se resquebraja. La opacidad que ha rodeado tradicionalmente las relaciones entre Francia y sus antiguas colonias africanas - una nebulosa de intereses, intercambio de favores y tráfico de influencias - parece querer despejarse. Una juez, y no cualquier juez - Françoise Desset, decana del Polo Financiero, encargado de los grandes delitos económicos -, ha decidido abrir una investigación sobre el origen de los bienes que poseen en Francia los presidentes de tres países productores de petróleo ante la sospecha de que para su adquisición se hayan desviado fondos públicos. Se trata de Omar Bongo (Gabón), Denis Sassou-Nguesso (República de Congo) y Teodoro Obiang (Guinea Ecuatorial).
(...)
Los tres jefes de Estado africanos y sus familias poseen numerosas propiedades inmobiliarias - por valor de al menos 160 millones de euros -, cuentas bancarias y automóviles de lujo en Francia. Y además están perfectamente inventariadas por la policía financiera, que en el 2007 indagó al respecto antes de que el caso fuera archivado.
(...)
Omar Bongo - 73 años, 42 de ellos en el poder-no sólo es el decano de los presidentes africanos, sino el gran amigo y aliado de París en el continente. Al presidente de Gabón se la atribuye la frase más definitoria de la Françafrique: "África sin Francia es un coche sin chófer, Francia sin Áfricaes un coche sin carburante". Durante su larga trayectoria, Bongo ha confraternizado con todos los inquilinos del Elíseo - Pompidou, Giscard, Mitterrand, Chirac-,que le han conferido la categoría de interlocutor principal de Francia. Dos meses después de ser elegido, Nicolas Sarkozy eligió Gabón para iniciar su primer viaje a África."Gabón es un socio privilegiado desde 1967, sea cual sea la mayoría gobernante en Francia", dijo en Libreville. Y así es". Avui en La Vanguardia.



dimecres, 6 de maig de 2009

El nostre Ryszard Kapuscinski


Juan Luís Cebrián* és un idiota. I punt. És mediocre. És el fracàs del periodisme en estat pur.

I Gervasio Sánchez és tot el contrari. Avui he tingut la sort de conversar amb ell uns minuts a la Facultat de Filologia. I des del primer moment he tingut la sensació que es tractava d'una persona humil i coherent. I brillant. Tenia davant mi un dels millors fotoperiodistes del món que ha estat guardonat per la Unió de Periodistes Valencians amb el Premi Llibertat d'Expressió d'enguany. Gervasio Sánchez és el nostre Ryszard Kapuscinski.

És un tipo que des de ben jove currava de cambrer per poder pagar els viatges que feia amb la seua càmera de fotos als països en conflicte a l'Àfrica, Àsia i l'Amèrica Llatina. I també Europa. Gran part dels seus amics han mort en el camí.

Per a resumir. Les millors fotos de Gervasio no han estat publicades en els grans mitjans de comunicació (moltes altres si que han estat publicades en importants dominicals). Des de fa uns mesos podem gaudir d'aquestes fotos en el seu blog, Los desastres de la guerra. El tipo sempre demana permís als protagonistes per tal de fotografiar-los, parla amb ells, els coneix. És crític i no ho amaga ("Y a quien no le guste que se joda", ha dit ben clar avui).

Juan Luís Cebrián cobra una pasta i té molt de poder. Molt. En el lloc de Cebrián hauria d'estar algú com Gervasio Sánchez. Però com que vivim en un món sumament injust i deplorable, Gervasio s'autofinança des de fa 30 anys els seus viatges i es juga la vida per treure a la llum unes imatges que reflecteixen la violència de la guerra, la cara crua de les seues víctimes.

Ha estat tot un luxe admirar les seues fotografies mentre les comentava aquesta vesprada. Mirem les seues fotos i donem les gràcies perque encara hi haja algú com Gervasio Sánchez.

Foto: Varios niños deportados llegan a la frontera. Morina (Albania), abril de 1999 (Gervasio Sánchez)

*O Pedro J, o Ansón, o Miguel Ángel Aguilar o qualsevol d'aquests tipejos insoportables que, junt a quatre banquers sense escrúpols, controlen la premsa..

El PSOE pacta amb la ultradreta i tots més contents que un grinjol


Ahir es va consumar el pacte entre el PSE i la ultradreta basca (PP i UPyD). Les terminals mediàtiques habituals situades a Madrid ens van vendre la moto d'un gran canvi i a més molt progessista... Que si s'acaba l'hegemonia del PNB més abertzale de la història, que si acaba el divisionisme social i l'opressió de la meitat dels bascs, etc. Sembla que els aduladors més esquerrans del PSOE, com ara Enric Sopena, no recorden el que deien els xics del PP basc fa només uns anys de Zapatero i el PSOE: que si ETA governa Espanya, que si Zapatero ha venut Navarra a ETA, etc.


Resulta impactant com el tabú basc permet un pacte suposadament contranatura entre PP i PSE... I amb UPyD, els majors traïdors cap al PSOE que haja hagut mai...


dilluns, 4 de maig de 2009

Creación de un Estado romano en la Comunitat Valenciana


A continuació una de les magnífiques històries de política ficció d'El Chino Muerto que agradarà sobremanera als meus estimats amics de tertúlia nocturna ocasional i casual del Jimmy Glass.


En el periodo posterior a la segunda guerra mundial aparecieron de repente en la ciudad de Valencia varios miles de pijos italianianos con pinta de imbécil, gafas que les tapaban media cara, y patillas afiladas, todos ellos vestidos con ropa particularmente hortera y que tenían como objetivo la creación de un Estado Romano en la Comunitat Valenciana.

Al principio a los valencianos tomaron el asunto como una simple broma macabra, pero la cosa se tornó en pesadilla cuando, para conseguir su perverso objetivo, los italianos lanzaron una ola de ataques terroristas en todo el territorio valenciano y expulsaron a cientos de miles de personas de sus casas a punta de pistola.

La creación de ese absurdo nuevo Estado Romano fue rechazada por prácticamente toda la comunidad internacional, pero contó con el apoyo de la mayoría de los gobiernos occidentales como Alemania, el peor país del mundo y sobretodo Estados Unidos.

La mayoría de los valencianos fueron expulsados de su tierra y obligados a vivir en pésimas condiciones higiénicas, hacinados en campos de refugiados en zonas semidesérticas de las provincias de Albacete, Cuenca, Murcia y el sur de Alicante o en bloques de edificios construidos deprisa y corriendo en los suburbios obreros de las capitales de esas provincias. Posteriormente los romanos les rodearon de muros, controles, asentamientos puestos de vigilancia y alambradas, negándoles cualquier posiblidad de llevar una vida digna.

Los romanos justificaban la creación de su Estado diciendo que la Comunitat era su nación según sus libros sagrados, que les había sido prometida por sus dioses desde hacía miles de años; para apoyar esa idea, citaron libros de autores romanos como Tácito, Cicerón y César en los que ya se afirmaba que la Comunitart formaba parte del Imperio Romano.

Aunque a algunos valencianos les fue permitido quedarse en la Comunitat, fueron siempre considerados ciudadanos de segunda con menos derechos que a los cientos de miles de habitantes del antiguo imperio romano a los que se les concedió la ciudadanía en el nuevo estado. Los romanos llenaron la Comunitat de templos dedicados a sus dioses paganos y sometieron a los cristianos valencianos que se quedaron a todo tipo de discriminación.

La mayoría de los valencianos que fueron obligados a huir de la Comunitat se convirtieron en ciudadanos pobres que vivían en campos de refugiados en condiciones precarias. Como no contaban con ejército alguno, apenas se defendían de las periódicas incursiones de los ataques del terrible ejército romano con cohetes caseros; los niños valencianos se dedicaban a lanzar piedras a los tanques que patrullaban por las calles de Almansa, Minglanilla, Yecla, Landete, etc., sembrando el terror entre los valencianos.

Muchos valencianos eran ateos, otros musulmanes y otros cristianos; pero los valencianos eran calificados en general por la prensa occidental como "fundamentalistas cristianos" y como terroristas. Al Estado Sionista Romano se lo consideraba un gobierno democrático pese a trarse de en realidad de una élite militarista y fascista que dominaba los medios de comunicación y que contaba con el apoyo y la ayuda militar de Estados Unidos.

Con la excusa del terrorismo, cada cierto tiempo los romanos realizaban incursiones en los territorios donde vivían los valencianos expulsados y masacraban y bombardeaban a los niños y los ancianos población utilizando para ello la más sofisticada tecnología bélica norteamericana.

Aunque casi todo el mundo criticaba esas incursiones, que vulneraban los derechos humanos y contrariaban las resoluciones de las Naciones Unidas; al final las declaraciones de los gobernantes europeos se quedaban en meras reprimendas verbales. Sólo el valiente Presidente de Venezuela se ganó el respeto de los valencianos convirtiéndose casi en un héroe con la decisión meramente simbólica de expulsar de su país al embajador del Estado Romano.

¿Permitirías la creación de un estado sionista en la Comunitat Valenciana?

Otras interesantes historias de políticica-ficción en este blog:


diumenge, 3 de maig de 2009

Els muntatges policials (contra Camps, clar)


P.- Y Camps le ha pedido ayuda...

R.- Tenemos una larga amistad y no hace falta que me la pida explícitamente.

P.- ¿Y cuál ha sido su principal consejo?

R.- Yo le he transmitido al presidente que cuando hay un montaje que no tiene ningún tipo de solidez y que es una campaña político-policial orquestada, lo que hay que tener es la suficiente tranquilidad para saber si existe o no un problema y, a partir de ahí, dejar que la Justicia vaya haciendo su camino. En el Gobierno valenciano la primera información que tenemos sobre el 'caso Gürtel' es que unos señores que decían que eran de la policía fueron a pedir unos expedientes a la conselleria de Turismo, y no sabíamos ni por qué, ni para qué.

(...)

Pregunta.- ¿Le molesta que en los medios de comunicación se aluda con notable frecuencia a su pertenencia al Opus Dei?

Respuesta.- No.

P.- ¿Qué le aporta?

R.- Me permite recibir unos medios de formación cristiana que me ayudan a complementar las carencias que tengo, pensando que soy un hombre con más defectos que virtudes. Esa formación que me aporta el Opus Dei me ayuda a ir mejorando mis virtudes y eliminando mis defectos.


Juan Cotino
entrevistat per AmparoTórtola avui en El Mundo.


Foto
: Cotino davant la creu (Benito Pajares)

divendres, 1 de maig de 2009

Mites i fantasies de Pilar Rahola


"El mito asegura que Israel ocupó Líbano. La realidad recuerda que Israel invadió Líbano en 1982, en un intento militar de acabar con la violencia armada de la OLP, que usaba el País de los Cedros como su patio trasero".

Pilar* Rahola en La Vanguardia.

* Modifique "Pili" per "Pilar" degut a la molèstia que ocasiona en certs admiradors de la propagandista sionista.

"Pediré disculpas a Felipe González por relacionarle con los GAL"


P. Algunos miembros del PSOE no olvidan su etapa de IU en el Congreso. Se acuerdan en concreto de cuando usted dijo que el ex presidente Felipe González tenía las manos manchadas de sangre por los GAL.

R. Yo no he dicho nunca eso... Yo utilice una frase que fue un titular mediático... Estamos hablando de hace muchos años... Probablemente entonces no era consciente de la trascendencia que tenía. El día que pueda, después de la experiencia que he acumulado, le pediré disculpas y perdón a Felipe González. Nunca pensé que aquello tuviera tanta trascendencia. Trascendencia que luego he valorado en términos humanos. A veces hacemos daño innecesariamente en la política. Hace ya mucho tiempo que me di cuenta de que a veces lo que en la política puede ser un titular de gran dimensión causa daño a un ser humano. El día que tenga oportunidad lo comentaré personalmente con Felipe González y le pediré disculpas. Lo mismo que ahora con IU. A las personas que les he podido hacer daño con mi decisión les pido perdón. Pero sólo les pido comprensión y respeto.

Rosa Aguilar en una entrevista en El País.

Els nostres assassins en sèrie a l'Amèrica Llatina


Un altre assassí en sèrie visita l'Estat espanyol i la premsa no estalvia elogis. Aprofitant aquesta visita El País titulava "Las empresas españolas apuestan por la reelección de Álvaro Uribe". En aquest article publicat ahir s'afirmava: "Al encuentro con los empresarios, que según la delegación colombiana desbordó las previsiones, asistieron, entre otros, presidentes y consejeros del Grupo PRISA (editor de EL PAÍS), Endesa, Iberia, Telefónica Latinoamérica, BBVA y Cepsa". Què importarà que gran part dels parlamentaris uribistes estiguen empresonats o les connexions més que conegudes de l'uribisme amb el narcoparamilitarisme, o les desaparicions massives... Els empresaris espanyols i la casa reial no es tallen a l'hora de donar-li la mà a un assassí en sèrie com Uribe (o el rei d'Aràbia Saudita, o el dictador de Guiena Equatorial). I tot són elogis des de la premsa lliure i democràtica... Mentre a Colòmbia els amics paramilitars d'Uribe assassinen impunement civils desarmats tallant-los amb serres elèctriques (Visca la democràcia!)...

I després Castro és un dictador terrible... Doncs al costat d'Uribe, Castro és un hippy inofensiu.

Tant el rei com els empresaris espanyols (PRISA els primers!) haurien de ser processats per apologia de l'assassinat i del paramilitarisme.

Per a més inri, l'Ajuntament de Cádiz li dóna el premi "Libertad Cortes de Cádiz" en pla broma macabra...