diumenge, 24 de febrer de 2008

Rubén Blades, Desapariciones

Desapariciones, de Rubén Blades a trenta anys del colp militar que destruí la democràcia argentina



Una versió més o menys mala de los Fabulosos Cadilacs

NTM

DJ Cut Killer



Seine Saint Denis Style
(live)



Pose ton gun



Nick la Police (DJ Cut Killer + NTM)
(escena de La Haine, una de les millors pel·lícules de tots els temps)

Conspirar contra Espanya


(...) Me senté en una silla junto a Pascuala y entonces entró Anaconda en camisón y se sentó en la silla de la esquina. Pascuala había empezado a llorar y yo confiaba en poder contener mi pregunta que le obligara a hablar en ese estado. «Andan matando a la gente por ahí», dijo por fin entre ahogos. «Simón García y su hijo fueron sacados de su casa hace cuatro días por los falangistas. Hasta hoy. ¡Hasta hoy!» «Quizá sólo estén presos», dije. «¡No! Muertos, muertos! En esa casa llevan cuatro días sin salir de puro miedo. Vengo de allí y he visto el peor miedo en los ojos de las cuatro mujeres. ¡Y solas! ¡Y mudas, más muertas que vivas! Yo estaba en su cocina, pero ellas no me veían. Tuvo que ser la niña quien me contase que entraron los hombres y primero le ataron a Simón las manos a la espalda y luego a Antonio. La esposa abrazó a Simón y dijo “¿Por qué se lo llevan?, ¿qué ha hecho?”. “¡Conspiró contra España!”, le contestaron. “No hace otra cosa todo el día que trabajar de maestro.” Y ellos: “¿Le parece poco?”. (...)


La higuera
Ramiro Pinilla (Tusquets editores)
p. 31

Foto: Ramiro Pinilla

divendres, 8 de febrer de 2008

Leo Bassi i Hazteoir.org

Madrid, 12 de Maig del 2007. Universitat San Pablo (controlada per l'ultrareaccionària Asociación Católica de Propagandistas). Congrés del grup d'agitació ultracatòlic d'extrema dreta Hazteoir.org (aquest grup porta un any boicotejant la darrera obra blasfema de Leo Bassi, 'La revelación'. L'humorista es presenta al congrés amb una càmera de vídeo...

La família nuclear és radioactiva

Magnífica escena rodada a Barcelona, a l'acte ultraconservador on compartien cadira polítics del PP, CiU i Plataforma per Catalunya. La crème de la crème.

dijous, 7 de febrer de 2008

Els cambrers d'ahir i d'aviu


Miguel Ángel Arias Cañete és la canya. La puta canya. "La mano de obra de inmigrantes ya no es cualificada. Ya no quedan camareros como los de antes". Amb aquesta oració buñueliana es quedava avui Cañete més ample que ningú. "Aquellos camareros maravillosos que teníamos, que le pedíamos uno cortado, un nosequé, mi tostada con crema, la mía con manteca colorada, cerdo, y a mí uno de boquerones en vinagre y venían y te lo traían rápidamente y con una enorme eficacia". La cosa comença a adquirir tocs molt surrealistes. És la clàssica història del polític i el guinyol. Qui dirigeix a qui? En aquest cas crec que tothom coincidirà amb mi en que Cañete ha superat el seu propi guinyol llargament. També ha retat als crítics a visitar un col·legi de la perifèria de Madrid per a comprovar la no integració dels xiquets i xiquetes inmigrants. (Quina criminalització més prematura, no?).

Aquest matí llegia en El País les declaracions telefòniques de Filip Dewinter, líder del partit d'extrema dreta Vlaams Belang (20 % del vots a les darreres eleccions del passat Juny a Bèlgica) a la corresponsal segons les quals "hoy no hay verdaderos partidos de derechas en Europa. La mayoría se están convirtiendo en socialdemócratas que abusan de la corrección política y no hablan de las preocupaciones reales de la gente como la inmigración. Tal vez la excepción sea el Partido Popular español, un verdadero partido de derechas, pero los demás...". La frase va que ni pintada per a l'anunci que ha fet Mariano Rajoy sobre les propostes en matèria d'inmigració que ha incorporat el PP al seu programa electoral. I molts mitjans i opinion makers ja han advertit del tufillo filoracista i xenòfob que despren la proposta. Evidentment no tots. Els acòlits mantenen una impactant visió de l'assumpte. També s'ha dit que la proposta ha estat una burda còpia de Nicolas Sarkozy. I, de fet, aquest va calcar la idea del Front National de Jean Marie Le Pen. Un dels motius de l'ostió electoral de l'FN -després d'aquell 17% dels vots als anteriors comicis- fou precisament l'atracció de Sarkozy per al públic de l'extrema dreta (molts d'ells pertanyents a les classes treballadores de les perifèries tradicionalment votants del Partit Comunista). Si a això afegim els seus antecedents de racisme insultant -racaille- la victòria electoral del nou líder de la dreta francesa deu molt a les propostes de Le Pen. Un debat prou interessant ha estat qui ha guanyat amb aquesta jugada, l'FN amb l'adaptació de les seues tesis per part de la dreta governant o la dreta francesa obtenint el rèdit electoral dels ultres. Però tornant al tema que ens ocupa, resulta francament impactant comprobar que quatre dels cinc punts del programa electoral de l'FN en matèria d'inmigració han estat calcats i reciclats per la banda de Rajoy.

La verborrea d'Arias Cañete no té límits i afirma que els inmigrants han descobert "la grandeza del sistema sanitario español" (punt 1 del programa electoral de l'FN). Curiosa afirmació d'un dirigent d'un partit que ha encetat el procés de destrucció de la sanitat pública madrilenya per a que els rics puguen passar el postoperatori en una habitació individual. A quina "grandeza" es referirà Cañete? Als 400 homicidis del Sendero Luminoso liderat pel Dr. Dead o a les trituradores fetals de les clíniques invocades per l'ex primera dama?. Una altra còpia en aquest orgia de control C + control V del PP és el punt referent al reenviament dels inmigrants als seus països d'origen (punt 3.1 del programa electoral de l'FN). Finalment un altre aspecte extremadament preocupant és l'expulsió proposada per als inmigrants que cometen delictes (punt 3.3 del programa electoral de l'FN). Seran tots els delictes, des de lladres de xicles fins assassins en sèrie? Tenen els espanyols el dret a la reinserció i els inmigrants no? Què fa superiors -jurídicament- als nacionals respecte als inmigrants? I finalment, l'examen de patriotisme/ciutadania/costums (punt 5.1 del programa electoral de l'FN) proposat per eixe geni electoral que és Rajoy.

Si. Ja no queden cambrers com els d'abans, "que le pedíamos uno cortado, un nosequé, mi tostada con crema, la mía con manteca colorada, cerdo, y a mí uno de boquerones en vinagre y venían y te lo traían rápidamente y con una enorme eficacia". Con una enorme eficacia. No em puc resistir a comentar la frase formulant-la psicomatemàticament:

(Cortado+nosequé+tostada con crema+tostada con manteca colorada+cerdo+boquerones en vinagre)XAquellos camareros maravillosos que teníamos=PP

Jo seguisc esperant que algun dia els inmigrants de diversa nacionalitat es facen amb el poder en aquesta península anomenada Espanya. Que introdueixen un poc de sentit comú, per favor!

Pd. Poesia spam en La Patata de la Libertad. I pamflets antipsiquiatria a La Escuela Moderna. Desternillants.

Miles Davis&John Coltrane&Art Blackey

Art BLACKEY & The JAZZ MESSENGERS in SAN REMO 1963
(Wayne SHORTER, Freddie HUBBARD, Curtis FULLER, CEDAR WALTON, Reggie WORKMAN)





The Miles Davis Quintet digs into this Richard Carpenter classic on November 7, 1967 at the Stadthalle, Karlsruhe, Germany.




John Coltrane , McCoy Tyner
Jimmy Garrison , Elvin Jones
Belgium,1965


dimarts, 5 de febrer de 2008

Hi han coses que no es poden amagar


Es passa els anys amagada a l'Ajuntament... Però hi han coses que no es poden amagar. Magnífic video de Canal 9.

Los Chicos del Maíz (a capella)



La mare de Beta és idiota

Mi madre es idiota: apassionant blog de la filla de la periodista/propagandista Curri Valenzuela, coneguda hooligan pepera de Telemadrid. Es presenta així: "Me llamo Beta y tengo 24 años. Sobrevivo en Madrid. Soy fértil, licenciada en sociología, culta, bisexual y muy simpática. Mi aspecto es tan cambiante como mi estado de ánimo". La màgia d'Internet...

Curri Valenzuela supera el boicot dels treballadors de la seua cadena durant una vaga.


dissabte, 2 de febrer de 2008

John Reed, cròniques revolucionàries


Aquesta setmana he estat llegint 'Hija de la Revolución', un recull de relats i cròniques del mític periodista John Reed. El periodista nordamericà recorre els principals episodis revolucionaris de la seua època, des de la revolució mexicana fins a l'Octubre roig a Rússia, passant per tots els fronts de la I Guerra Mundial i les vagues als Estats Units liderades pel Industrial Workers of the World. Fundador del Partit Comunista Laboral dels Estats Units, Reed fou empresonat, jutjat i censurat. En aquest conjunt de relats l'autor ens porta als pàries de la seua època, treballadors, prostitutes, soldats. I amb una mirada lúcida -molt lúcida- ens aporta retrats d'una època de convulsió revolucionària i d'esperança en el canvi.

Hija de la revolución
John Reed
Ed. Txalaparta

Mensaje de John Reed a nuestros lectores, después del regreso de Petrogrado (1918)

"Rusia bajo el gobierno de los obreros y campesinos, no es en modo alguno lo que periodistas, diplomáticos y negociantes burgueses han hecho creer en Norteamérica.
El mundo, alimentado con mentiras por la prensa capitalista, concibe la república proletaria con una mezcla incipiente de desorganización y tiranía, en la que anarquistas, soldados borrachos y soldados alemanas danzan en una bacanal destructiva.

(...)

Pero hay otra razón más sencilla que da origen a los comentarios de los viajeros que han salido de Rusia en los últimos seis meses. Se alteró la base entera de la sociedad. En Petrogrado, por ejemplo, los que vivian en hoteles no podian conseguir comida, calefacción o luz suficiente; el servicio resultaba malo y los soldados insolentes; había muy pococs autos de alquiler en que viajar, y en los ferrocarriles, un pasaje de primera clase no representaba una garantía a que el compartimento de uno no fuera invadido por una veintena de soldados sucios y sin boletos que sentían aversión por la burguesía. Todo era terriblemente caro.
Mas los obreros en las fábricas, los soldados en las barracas, los campesinos en las aldeas, tenían comida suficiente, calefacción y luz.; raciones bastante cortas, es cierto. Pero aun así muy semejantes a las que los rusos estuvieron recibiendo desde que el zar en su infinita sabiduría, pretensió hambrear a Rusia para malograr la paz en 1916, y la misma cena de dos platos por la que el viajero burgués tenía que pagar 60 rublos en el Hotel d'Europe la obtenía yo en el gran comedor comunal del Instituto Smolny a cambio de dos rublos y medio.
A nosotros nos resulta difícil comprender este Estado bolchevique, ya que el mismo no es una democracia parlamentaria burguesa en la que, teóricamente, cada hombre tiene un voto y, en la práctica, gobierna un pequeño grupo de capitalistas. Es la dictadura del proletariado, de las masas inexpertas y desposeídas del pueblo, cuyo objetivo es arrancarle de las manos a la clase poseedora, por la fuerza y con carácter permanente, las armas de su dominación. En su oposición a este proceso, la burguesía rusa se ha mostrado dispuesta a unirse al propio káiser.
Este proceso me ha enseñado tres cosas:
Que a la postre la clase poseedora sólo es leal a sus propios bienes.
Que la clase poseedora jamás transigirá de buena gana con la clase trabajadora.
Que las masas trabajadoras no sólo son capaces de concebir grandes sueños, sino que llevan en si intrinsecamente la capacidad de convertirlos en realidad."

(pàg. 183 i 187)

Israel Vibration

Reggae on the river 2004 Israel Vibration