dissabte, 11 de juliol del 2009

Recolzament de dictadures (patrocinat per Repsol)


Seria de risa si no fóra per a plorar. Arriba l'ex ministre del règim criminal del general Franco a Guinea Equatorial de visita oficial i Obiang li diu: "Muchas gracias por haber venido señor Fraga porque está usted en las últimas". Òstia puta! Quina benvinguda! Anècdotes a banda, asistim a un d'eixos moments interessants en la política espanyola. Les empreses multinacionals espanyoles (com Repsol) no han trincat gairebé res del pastís del petroli equatoguineà. Els pobres directius de Repsol ploren i ploren al govern per a trincar un tros del pastís. La tristesa inunda les seues ments. Mentre, el govern espanyol comunica a la ciutadania que els interessos de Repsol i sàtrapes econòmics similars són estratègics i, sobre tot, coindideixen amb els interessos generals. A partir d'aquesta fal·lacia (és una mica com un conte de fantasia això que els meus interessos són els mateixos que els d'uns tipos que guanyen més pasta en un any que la majoria de la població en tota la seua vida) el ministeri d'exteriors es posa a treballar i fa coses com una visita oficial de diputats i senadores espanyols a una dictadura unifamiliar que dura ja 30 anys.

A l'hora de marxar Moratinos va recordar a Obiang allò de les eleccions transparents. I és que això de guanyar amb el 99% dels vots canta una mica. Però no importa molt això de la democràcia mentre Repsol trinque part del pastís en l'antiga colònia espanyola. En definitiva: una visita oficial espanyola viatja fins a Guinea Equatorial per a assegurar els interessos econòmics d'una elit/classe burgesa/oligarquia. De fet els representants del PP, PSOE, PNV i ERC (IU es va negar honrosament a participar en aquesta operació de legitimació latent de la dictadura d'Obiang) han estat a un país on: hi ha presoners polítics (segons els càlculs al menys 48); la tortura és una pràctica habitual (segons el relator especial de les Nacions Unides), està governat per una màfia unifamiliar que situa al país en la 9ª posició en el rànquing dels països més corruptes del món (segons Transparencia International); malgrat que la renda per càpita del país hauria de ser similar a la d'Espanya o Itàlia, el nivell de pobresa és similar al d'Afganistán o Txad; no hi ha llibertat de premsa (fa unes setmanes era detingut el corresponsal de France Press i Radio France Internationale); i un llarg etcètera.

Al menys els directius de Repsol podran dormir tranquils. Mentre Guinea Equatorial agonitza sota Obiang, Repsol es revaloritza.
Foto: Zapatero amb un dictador sanguinari.

1 comentari:

selektah ha dit...

Has llegit l'entrevista d'avui a Moratinos en Público? És un escàndol!