De Miami a Benidorm passant per la Senyera

Exactament des del 10 d'Octubre passat tinc damunt de la taula una genial foto que vaig retallar del diari Las Provincias. El rotatiu, recordant els vells temps i fent un retrat clar del seu propi públic lector (mai oblidaré a Maria Consuelo Reyna confessant en Del Roig al Blau que si, si no hubiese sido periodista -ella ho anomena així- a lo mejor yo también hubiese sido una tía maría, d'aquelles que anaven a insultar els catalanistes ja foren catedràtics o venedors de calendaris), publicava una fotografia de dos ciutadans valencians que destacaven entre la fauna habitual que inunda el centre de la ciutat seguint la processó cívica (o com es diga) del 9 D'Octubre, Día de la Comunitad Valenciana pel matí, Diada del País Valencià per la vesprada. Aquests dos -el peu de foto diu textualment: "Algunos asistentes quisiseron dejar bien patente su valencianismo, como la pareja de la imagen"- anaven pel matí. Cara de mala òstia (potser contra el fotògraf?), primera fila (matinada cívicomilitant) i uniforme.

L'uniforme és una genial reivindicació de la cultura anticatalanista en la nostra ciutat. O si no com és possible que es produisca aquesta imatge? Azul. Falla. Lizondo. Paella. Encara tinc per casa una hagiografia de Lizondo (crec -perdonen que no me levante- que fou 'escrita' per Carles Recio, personatge underground del terreny que donarà per a algun comentari en aquest blog, algun dia, donada la seua rica i entretinguda biografia, que va des de cultura anticatalanista fins a prostibuls gestionats per ell personalment a casa seua) que inclou una magnífica antologia de fotos del màxim exponent del tema que ens ocupa. Lizondo engolint un bocata al seu despatx, Lizondo presidint una paella, Lizondo estrenant uniforme cada edició de Falles, etc. Aquesta cultura anticatalanista (que de cultura no tenia res, més bé era una simbiosi de Folklore, Catolicisme Reaccionari i Conservadorisme Parafeixista) s'ha fussionat en la darrera dècada amb un nou espai polític productor de cultura (si, la cultura, en una definició ampla és una creació social que bàsicament reprodueix les condicions de poder que la creen i impulsen): la dreta valenciana de Zaplana i Camps. El procés posat en marxa aparentment a partir del Pacte del Pollastre (com si no havia de quedar aquest fet per a la història?) culmina ara en una hegemonia política i cultural de la dreta valenciana unida -sols queda un reducte zaplanista- i forta liderada pel subjecte eixe anomenat Camps. Però la premodernitat -per no dir 'amor per allò medieval'- característica de la cultura anticatalanista xoca (i és normal com en qualsevol procés social) amb la modernitat que inspira i construeix el PP valencià. Cultura encapçalada per un altre subjecte mafiocràtic com és Zaplana (Julio Iglesias, Benidorm, Moreno Rayos Uva, Model Miami, Terra Mítica).

Caspa per al poble! En aquest exercici magistral de socialització del casposisme -o kitch, o cutre, o hortera- l'anticatalanisme troba un trampolí, una palanca, per a un futur de Dreta al País Valencià un cop guanyada la Batalla de València. No vull entrar en detalls, però el panorama actual mostra molt bé aquest producte cultural nocultural. Blaveros disfressats de Senyera i F1, Barraca i Barracón, Copa Amèrica&Louis Vuitton i Falles, Marina d'Or i el transvassament de l'Ebre. Assistim a la fussió -terrible, depredadora, tràgica i analfabeta- d'allò més caspa de la cultura anticatalanista amb allò més modern de Miami i les èlits del món occidental.

Pd. La hegemonia del PP valencià (a partir del pacte amb la parcel·la blavera i la seua posterior integració al partit) és la culminació d'un procés posat en marxa al PV a partir de la mort del criminal analfabet anomenat Francisco Franco davant la por que originava l'avanç de l'esquerra i del nacionalisme (què s'havien cregut els rojos, maricones y catalanistas? Que anaven a deixar quatre dècades d'adicció al poder tan facilment?). L'operació posada en marxa per sectors tardofranquistes, coneguda habitualment com Batalla de València culmina quan el treball brut ha acabat. La resta és ben coneguda.