La batalla del cinema llatinoamericà

L'altre dia vaig descobrir al magnífic portal Arcoiris.tv 'Acta general de Chile', la sèrie de quatre pel·lícules que el director de cinema xilè Miguel Littín (per a mi un èsser humà excepcional, amb una valentia de primer ordre) va rodar clandestinament al seu país durant la dictadura de Pinochet. D'aquella experiència èpica i heroica queda també el llibre de Gabriel García Márquez 'Las aventuras de Miguel Littin clandestino en Chile', un llibre genial. (La dictadura militar xilena procedí a cremar uns 15.000 exemplars). La quarta part de 'Acta general de Chile' és molt recomanable, més enllà del significat històric contra la dictadura del projecte. També he descobert la web d'un dels meus directors de cine llatinoamericans favorits, Patricio Guzmán. 'La batalla de Chile' estableix els paràmetres del cinema documental d'esquerres (es pot veure ací). És per dir-ho d'alguna manera l'adaptació documental en l'Amèrica Llatina dels anys 70 de la magnífica pel·lícula de Gillo Pontecorvo, 'La Batalla d'Argel'. A més, amb els anys, lluny de moderar la seua genialitat amb la càmera, Guzmán ens demostra la seua altura amb 'El caso Pinochet' (reconstrucció periodística perfecta, tècnica documental d'autor) i, especialment amb 'Salvador Allende' (gran testimoni històric i polític, una apologia del socialisme democràtic a través de la personalitat i la trajectòria del president xilè).

Aquest fragment de 'Salvador Allende' ressenya la bellesa poètica i el compromís polític propis de Guzmán.



Foto: “La batalla de Chile” (1973-79). Jorge Müller y Patricio Guzmán filmando en Santiago en l973. Foto de Armindo Cardoso.

[Passejar per València en agost fa uns sis anys podia resultar un plaer, si exceptuem la calor agobiant. Enguany he pogut descobrir el funcionament d'eixe nou model de ciutat del PP. La Caspa turística. La veritat és que la ciutat resulta sumament depriment. A més a més la filmoteca d'estiu, única activitat cultural no casposa amb un preu tolerable, ha adoptat un funcionament de projecciones segons el qual quan hi ha una peli bona les tres següents han de ser horribles. Per tant fins el proper dilluns no tornen les pelis bones. Per no parlar pel cicle de cinema sobre Iraq censurat per l'Ajuntament.]