Observe la tristesa que ens ha causat la mort de Javier Ortiz en diversos amics, en especial Aurora i Tur. És curiós com un columnista pot despertar tal simpatia i afecte entre els seus lectors i lectores. Anavem a escriure una carta al director però no sabem molt bé què dir. En fi...
2 comentaris:
De fet, ahir vaig posar-me a escriure una columna per a l'Accent en homenatge a este mestre i no vaig poder treure res que valguera la pena, un full ple de tatxes, arrancat finalment, mig full de nou... no sé què s'acabarà publicant...
Salut i força.
A mi em va deixar de pedra. Vaig llegir la seua columna un dia abans i vaig pensar que estava perdent qualitat i mossegada. No podia imaginar que en Javier va estar al peu del canó fins el darrer moment. Una abraçada i que es millore vosté, Manfredi.
Publica un comentari a l'entrada