dissabte, 20 de setembre del 2008

Roberto Bolaño en la nostra frontera (espanyola)


Ceuta i Melilla són alguns d'eixos indrets curiosos que compten amb un estatus certament fosc en la complicada geografia políticomilitar espanyola. Tota la polèmica sobre l'espanyolitat d'ambdues ciutats oculta eixe ambient de novela propi de l'univers narratiu i autobiogràfic de Roberto Bolaño -pense en el seu darrer llibre (per a mi el millor llibre que he llegit mai) 2666 (editorial Anagrama)- que inclou moviments migratoris, narcotràfic, màfies (para)policials, violència sexual patriarcal (tota violència sexual és patriarcal) i marginació mediàtica. Sens dubte un altre magnífic relat de la frontera i la migració en el nostre temps és la pel·lícula Babel del meu admirat Alejandro González Iñárritu, del qual em declare un fanàtic. No hem d'oblidar eixa imatge -eixa invitació a la bomba de la qual parlava Santiago Alba Rico- que Espanya ha colocat per reforçar la seua frontera sud contra la pobresa: una tanca infame que haguera estat una perfecta il·lustració masturbatòria per a criminals en sèrie com ara Ariel Sharon -el país d'aquest polític vegetal (o "semimort", com el nomena la premsa àrab amb el seu particular i genial estil característic) ja compta amb un mega mur vergonyós per a la humanitat- o George W. Bush (el país del qual prompte comptarà amb una mega tanca en la seua frontera mexicana, no menys vergonyós i deplorable). Cal no oblidar les pallises de la Guàrdia Civil als migrants que intentaven creuar la tanca de seguretat del govern progressista de Zapatero. Són els danys colaterals (bales de foc real contra migrants desarmats, i que visca l'Aliança de Civilitzacions!) de la utopia del lliure mercat i de la seguretat dels acomodats ciutadans occidentals. Els governs d'Aznar tampoc es van quedar curts.

Aquest matí llegisc en El País que importants caps policials espanyols han estat "agredits" en Beni Enzar, una localitat molt propera a la frontera espanyola per joves marroquins desesperats. Davant els insults de centenars de persones, els caps policials es van refugiar en una perruqueria autòctona per a després ser protegits per la policia del Regne de Marroc (una dictadura horrible amb la qual, per cert, la democràcia espanyola, s'enten d'allò més bé). Alguns dels màxims caps policials espanyols de la frontera refugiats en una perruqueria al Marroc per evitar ser linxats! És realment desesperant que Roberto Bolaño faltara en 2003. És una notícia que perfectament podria haver estat una de les pàgines dels seus llibres. Per cert, un detall sobre la notícia del diari de Prisa firmada per Ignacio Cembrero. El periodista escriu: "Para los jóvenes de Nador entrar en Melilla significa poder divertirse en locales de ocio en los que se consume alcohol, que no abundan en su país, y trapichear en la frontera. Introducen productos de contrabando en Marruecos y obtienen así fácilmente unos ingresos. Las exportaciones irregulares de Melilla al país vecino rondan los 500 millones de euros anuales, según la Delegación del Gobierno". "Para los jóvenes de Nador"... És a dir els tots els joves de Nador entren a Melilla a emborratxar-se i dedicar-se al trapi i al contraban... Ai, el codi deontològic i l'ètica periodística...

Mentira, de Manu Chao:



[ solo voy con mi pena
sola va mi condena
correr es mi destino
para burlar la ley
perdido en el corazon
de la grande babylon
me dicen el clandestino
por no llevar papel
pa una ciudad del norte
yo me fui a trabajar
mi vida la deje
entre ceuta y gibraltar
soy una raya en el mar
fantasma en la ciudad
mi vida va prohibida
dice la autoridad

solo voy con mi pena
sola va mi condena
correr es mi destino
por no llevar papel
perdido en el corazon
de la grande babylon
me dicen el clandestino
yo soy el quiebra ley

mano negra clandestina
peruano clandestino
africano clandestino
marijuana ilegal

solo voy con mi pena
sola ca mi condena
correr es mi destino
para burlar la ley
perdido en el corazon
de la grande babylon
me dicen el clandestino
por no llevar papel]

Foto: Roberto Bolaño (fotografia de Mathieu Bourgois, trobada ací)

2 comentaris:

aurora ha dit...

L'altre dia el vaig tenir a la mà un quart d'hora, pensant si me'l comprava. Finalment no ho vaig fer, per la meua pèsima situació econòmica, però només tinga la meua primera perspectiva de cobrar una mísera nòmina ho faré. Quasi és un deure.

A.M.

Alfredo Leopoldo Manfredi Torrecuadrada ha dit...

Tranquila, ja te'l deixe quan torne a les meues mans.