En un dels comentaris al post anterior un tal Jofre deia:
"Doncs no he trobat ni un sol argument de l´article de Pilar Rahola, que no sigui cert. Què passa? Que incapaç de respondre a les seves veritats, només et queda el recurs de la desqualificació? Molt típic de la pijoprogresia".
Tant el meu post com el comentari es refereixen a aquest article publicat per La Vanguardia el passat 6 de Gener i signat per Pilar Rahola.
Ací va la meua resposta:
"Hola Jofre,
veiem els arguments de Pili Rahola.
Rahola es refereix a "la necesidad de frenar el permanente intento de destrucción de Israel". Resulta d'allò més esperpèntic que els defensors d'un Estat que no ha retrocedit ni un centímetre en les darreres cinc dècades i que té l'exèrcit més fort de la regió (per no parlar de l'armament nuclear), parlen de la destrucció d'Israel. Seria el primer cas on els que diuen que volen ser destruits han destruit ja practicament a qui, teòricament els vol destruir. També afirma que la societat israeliana està "harta de saber que el otro lado trabaja incansablemente para destruirla" (deduisc que la societat israeliana a la qual es refereix Rahola no inclou els àrabs israelians).
Rahola també es refereix al "compadreo" entre "los convencidos de la izquierda intolerante, siempre preparados a levantar el puño contra Israel, hasta los múltiples sectores del islamismo". "Compadreo" que titlla de "pornográfico". Hi han “compadreos” encara més pornogràfics i inconfessables, com ara l'aliança d'Israel amb el règim d'apartheid sudafricà (inclús quan els EUA ja havien acceptat el boicot al règim racista degut a la pressió internacional)... O el "compadreo" amb Turquia respecte a la negació del genocidi armeni a principis del segle XX. Què dir del "compadreo" entre Israel i la Falange libanesa durant la guerra civil... (les conseqüències d'aquesta aliança es veieren a Shabra i Shatila...). Resulta com a mínim impactant que un Estat jueu s'aliara al Líban amb un partit/milícia que s'inspirà de la Falange espanyola i del feixisme italià per a la seua creació.
Rahola es refereix als "múltiples sectores del islamismo", fòrmula per a referir-se a les organitzacions que es reclamen islàmiques o islamistes, totes legals que jo sàpiga que han convocat protestes a moltes ciutats de l'Estat.
Rahola es pregunta: "¿dónde han estado durante todos estos años en que han crecido fenómenos fundamentalistas que oprimían hasta el delirio a los propios palestinos?". I jo em pregunte: quines mesures va prendre Israel davant la fundació del Moviment de Resistència Islàmic? Cap. Van deixar que es creara aquest moviment inspirat doctrinalment dels Germans Musulmans egispcis per a debilitar així als sectors laics de l'OLP, especialment Al Fatah; és a dir Israel no va prendre mesures contra Hamas durant la seua fundació per una qüestió purament estratègica. Allò del creixement dels "fenómenos fundamentalistas que oprimían hasta el delirio a los propios palestinos", supose que en referència a la creixent influència de l'islamisme entre la població palestina, ratlla el surrealisme. Que jo sàpiga les eleccions impulsades per EUA, la UE i el propi Israel van donar una clara (i neta, segons EUA, UE i Israel) victòria electoral a Hamàs.
Rahola també es pregunta: "¿Hamas tiene algo que ver con la libertad, o tiene todo que ver con el fascismo de corte islamista?" Més enllà del fet que Hamàs fou triat en unes eleccions lliures, vull destacar la utilització lingüística de la propaganda que fa Rahola amb el concepte de "fascismo de corte islamista". Concepte (islamofeixisme, feixisme islàmic, islamisme totalitari, etc.) utilitzat sense pena ni glòria darrerament pels propagandistes d'Israel i els sectors neocons de la dreta espanyola. Podem titllar a Hamàs (o als moviments islamistes, dintre de la seua diversitat) de fonamentalistes o irracionals però barrejar el feixisme, un moviment desenvolupat en Europa a principis del segle XX, amb l'islamisme és seriosament absurd. Però en fi, la propaganda no es talla a l'hora de manipular el llenguatge... Per què no parlem del sionisme feixista que pregonen polítics israelians com ara Moshe Feiglin, el qual arrivà a titllar a Adolf Hitler de "geni militar"?
Rahola es pregunta: "¿La libertad se defiende adiestrando a niños para el suicidio y esclavizando a mujeres?". Podria Rahola detallar quants xiquets adiestrats per Hamàs per al suicidi s'han inmolat a Israel? I podria detallar també quantes dones esclaves hi ha entre les palestines. Els ultraortodoxos jueus també esclavitzen dones o només hi ha negrers de dones entre els musulmans?
"¿La libertad la defiende Irán, país que sostiene económicamente a Hamas?", es pregunta Rahola. Hi ha més llibertat en Tel-Aviv que a Teheran? Tant Israel com Iran són països teocràtics. Quants civils inocents i desarmats, dones i xiquets inclosos, assassina Iran habitualment? Quants km. quadrats ocupa il·legalment Iran contra les resolucions de l'ONU?
"¿Es la libertad el patrimonio de los terroristas de Hizbulah?", es pregunta Rahola. En el cas de la llibertat que suposa que el teu país no estiga ocupat il·legalment per un exèrcit que assassina a la població civil, la resposta és si. Passà al Líban i "los terroristas de Hezbolá" aconseguiren expulsar a l'exèrcit que ocupava el Sud del país (l'exèrcit israelià i no l'iranià). La llibertat com a concepte abstracte crec, personalment, que no és propietat de ningú.
A continuació llança una bateria de preguntes: "Dicen, también, que salen a la calle por solidaridad. Bien. ¿Solidarios con quién? ¿Con Mahmud Abas, el presidente palestino, que ha sido menos crítico con la incursión que cualquier pancartista europeo? ¿Con los palestinos que no están de acuerdo con el uso de los fondos de ayuda a Palestina para armar ejércitos y preparar atentados? ¿Se han preguntado qué ocurre con esos fondos? ¿La solidaridad con los palestinos se defiende minimizando el terrorismo y perdonando las agresiones de Hamas? ¿Se defiende la paz aupando a líderes palestinos que no creen en ella?"
Jo,(un "pancartista europeo", segons Rahola) em solidaritze amb la població civil palestina. També es refereix a líders palestins que no creuen en la pau. Creuen Livni o Olmert en la pau? Rahola de nou acusa sense cap tipus de proves a "los fondos de ayuda a Palestina", sense especificar si es refereix als fons de la Unió Europea, els de les ONG's, etc. Per suposat Hamàs és igual a terrorisme; "las agresiones de Hamàs" escriu Rahola. Israel no practica el terrorisme d'Estat, Israel no practica agressions. Israel és l'Estat més pacífic del món i el dia dels enamorats no és un invent d'El Corte Inglés...
"Israel se retiró de Gaza, dejando intactas las estructuras económicas que había creado. Hamas las destruyó todas y aprovechó la retirada para volver a preparar un ejército de destrucción". "Dejando intactas las estructuras económicas que había creado"... Supose que el bloqueig il·legal (segons el Dret Internacional) que Israel imposa sobre Gaza serà una fòrmula molt original del govern israelià per a enfortir les "estructuras económicas" dels palestins. "Ejército de destrucción"? Doncs vaja exèrcit de destrucció.. Armes artesanals que no han provocat la mort de més d'una desena d'israelians. El vertader exèrcit de destrucció és el que ha matat a més de mig miler de palestins.
La conclusió de Rahola: "Porqué el principal enemigo del pueblo palestino palpita en su interior". Ací Rahola es refereix a l'enemic dels palestins: Hamàs. No estic d'acord en absolut. El principal enemic dels palestins és l'Estat que ocupa il·legalment els seus territoris i que perpetrà allò que alguns dels anomenats nous historiadors israelians titllen de neteja ètnica allà per l'any 1948. Però crec que el que vol dir Rahola és més o menys açò: als palestins no els podem perdonar haver votat massivament a Hamàs a Gaza.
Bàsicament Rahola segueix un leit motiv d'una simplicitat brutal: Israel és pacífic, Israel és bó, Israel és modern, occidental i avançat. Israel és SEMPRE la víctima. Israel no ataca mai. Israel no assassina civils. Els palestins són atrasats, fonamentalistes, antioccidentals. Els palestins són l'antimodernitat. Malgrat viure en la misèria total els palestins, inexplicablement, estan armats fins a les dents. Els palestins són sempre els agressors. Els palestins NO VOLEN LA PAU. Els palestins són culpables de la seua situació.
És ximple i absurd. Però, com deia en la meua "desqualificació" contra Rahola, no importa que hi hagen molts columnistes que defensen a Israel. Mentre els telediaris obrin els seus sumaris, gairebé cada dia des de fa molts anys, amb les carnisseries de l'exèrcit israelià, les columnes de Pilar Rahola i similars, no faran que la població recolze majoritàriament a Israel i deixe de solidaritzar-se amb els palestins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada