dilluns, 16 de març del 2009

La gran despertà: LSD + Opi = PP


València és increïble però certa, tal com relatava un conegut músic. Arribà Zaplana i el casposisme mafiocràtic es convertí en Llei. Mentre açò escric m'arriven per la finestra les notes de les bandes falleres (de música); ai! Els bons temps de les falles i el poder valencià. Pacte del pollastre i desactivació de l'artificial conflicte lingüístic foren els ingredients. El front municipal avançava en la seua voracitat urbanística i estètica i la Generalitat gastava ilimitadament. Era una bona època per a la dreta espanyola i Eduardo no dubtà en anar a Madrid creient que deixava la seua colònia de Llevant en bones mans. Però Camps matà al pare i poc a poc el casposisme campista assolia la seua hegemonia.



Alguns analistes deien que Camps ja no era Zaplana, que era un beato ultracatòlic, ben allunyat de la bona vida de Zaplana. I en molts sentits era una apreciació correcta (no m'imagine a Camps lligant amb una fallera major). Però la supèrbia del poder és com estar enamorat. Un dia tot són petons i plans de futur. Tot és felicitat. I de sobte, una setmana després ella se'n va i arriven els plors i la depressió. Camps era feliç. Canal 9, Las Provincias, la Copa de l'Amèrica i el Papa a València i la gent de bé. El cardenal, la Ciutat de les Arts i la Fòrmula 1. Abans de les darreres eleccions l'oposició entra en un estat de psicodèlia aguda en base a certa enquesta de certa fundació que després es convertiria en una hòstia de les que fan mal. Camps no podia ser més feliç. Però de sobte un sastre diu no sé què d'un esmoquing i la supèrbia del poder els passa factura. Que els costava utilitzar a homes de palla o simplement cobrar els favors en discretes borses de plàstic com fa tot bon polític corrupte? Vas agafant confiança i descuides les mesures de seguretat. Et penses que controles tot i ets intocable. La justícia està controlada, amics de tota la vida estan colocats en l'únic òrgan que et pot processar i al govern dels jutjes. Què et pot passar amb amics com De Rosa o De la Rua? Què et pot passar si Fabra no està entre reixes?


Però la supèrbia del poder és crua (allò important no és la caiguda sinó l'aterratge). L'estratègia política del PP ha estat basada en administrar dosis d'una droga molt potent en format discurs composada d'opi i LSD. Mentre la ciutadania flipa amb l'efecte de l'LSD (tots flipant, com els hippies dels 60 i 70, amb l'arquitectura del PP i el nou ordre teocràtic, deambulant pels barris que seran destruits mentre milers de fonamentalistes omplin la ciutat amb la bandera de l'Estat del Vaticà i El Bigotes perfecciona els grans actes del partit), l'opi baixa eixe efecte i ens apalanca davant Canal 9 i els seus telediaris, davant de les tertúlies de 10 contra 1 de la cadena autonòmica. Mentre l'opi recorre la nostra sang i arriba als nostres òrgans vitals l'aritmètica electoral excloent se'ns presenta com el gran sostre i el sectarisme polític destrueix tota alternativa al nou ordre orwellià, foucaultià i goebbelià (tot al mateix temps) de Paco Camps.

Serà capaç un sastre de desintoxicar-nos?

2 comentaris:

Marina ha dit...

A la foguera tots xD

No sé com me reconegueres, però me va fer gràcia. El meue estat no era perfecte ni estava de bon humor, perdona si no xarràrem massa, acostume a ser més simpàtica xD

Ens llegim, bisous!

Alfredo Leopoldo Manfredi Torrecuadrada ha dit...

ja, ja, ja. ens llegim.