Al Estado también se le defiende en las alcantarillas

La detenció de Martín Sarasola i Igor Portu, integrants d'ETA, ha portat de nou a l'actualitat un tema habitualment invisibilitzat a l'Espanya postfranquista: la tortura. Les denúncies d'Amnistia Internacional no són precisament una novetat. L'ex relator de les Nacions Unides contra la tortura fou injustament vilipendiat i marginat per l'executiu Aznar en plena època il·legalitzadora.

La forma en que es visibilitza la qüestió als mitjans de comunicació per part dels habituals i avorrits opinion makers resulta curiosa i desternillant a parts iguals. Com si la guerra bruta -cf per exemple el 'Cas Laza&Zabala'- no hagués existit, aquesta setmana es parla de la tortura a les comissaries espanyoles i als tribunals d'excepció com l'Audiència Nacional. Les denúncies de tortura per part dels detinguts abertzales són instruccions d'ETA. Més concretament de la seua direcció. Curiós. Sobretot quan un dels dos últims detinguts -Sarasola- no denuncià tortures. L'altre si i acabà a l'hospital. La versió policial, tot seguit recolzada pel Ministeri de l'Interior, era simplement insostenible. Si els colps i les ferides de Portu foren durant la detenció, per què van tardar els guàrdies civils quinze hores en portar-lo a l'hospital?, es preguntava la portaveu del Govern Basc. Més tard un testimoni afirma que durant la detenció no es van produir els colps que presentaven els dos detinguts. Però inmediatament es filtra a la premsa que el testimoni està directament vinculat a l'esquerra abertzale. Qui filtra aquesta dada i per què? Més que probablement la policia per a sostenir d'alguna manera la insostenible versió policial recolzada per Alfredo Pérez Rubalcaba (ministre, per cert, més que vinculat a l'època dels GAL). I és que, no ens enganyem, al Estado también se le defiende en las alcantarillas. Aquesta frase sincera, meravellosa és de Felipe González Márquez, el famós Sr. X.

El PP i els seus plumilles a sou estil Isabel San Sebastián&Cia no es van parar a discutir sobre la tortura. Directament van elogiar a la Guàrdia Civil. I el pobre Galindo que hagué d'anar al talego. També els tricornis responsables de la mort d'un ciutadà -Martínez Galdeano- a Roquetas. Ningú recorda al pobre Galdeano, un pobre agricultor que entrà en a la comissaria viu i fou entregat a la seua família en una borsa de plàstic. Fa un mes em va sorprendre un estimat amic que encara recordava el seu nom perquè li havia escrit una poesia dies després de la seua mort, impactat per la notícia. Qui també ho recordava era Martxelo Otamendi que ahir a la nit al programa 'Políticamente Incorrecto' de la ETB es preguntava pel procés psicològic que implica que un detingut entre en comissaria sense voler declarar -eixe dret constitucional bàsic- i surt als cinc dies autoinculpant-se i inculpant a altres persones. Ho feia davant d'un malalt energumen que sostenia que en la mesura en que ajude a salvar vides la pressió policial sobre el detingut està plenament justificada. Olé Tus Cojones, chato.

El cas d'Otamendi, ex director del diari en euskera Egunkaria i actual director del Berria torturat per policies espanyols a sou del Ministeri de l'Interior de l'Espanya democràtica, resulta sumament interessant. Otamendi no és un terrorista. És un periodista. Un periodista torturat.

Segons la versió oficial Portu i Sarasola són responsables de l'atemptat de la T4 de Barajas. Per tant directament responsables de la mort de dos civils inocents, els treballadors de nacionalitat equatoriana Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio. Un acte estúpid i repudiable. Matar treballadors pobres no és revolucionari. Però això no justifica la tortura, un acte igualment repudiable i terrorista. Extremadament greu quan les tortures van acompanyades de la impunitat legal que atorga le Llei Antiterrorista.

Per què la majoria dels pistolers del tricorni o de blau que han estat condemants per tortures han estat indultats? Mola la tortura en Espanya? O només mola al País Basc i a l'Audiència Nacional? Per què els tricornis que mataren a Martínez Galdeano no compten amb el recolzament d'Interior (durant l'executiu d'un tipo com Aznar) i els que estan ara implicats en les tortures a Portu i Sarasola si? Per què es donen per vàlids els testimonis obtinguts quan s'han denunciat tortures?

(Foto: Cara que deixaren al ciutadà basc Unai Romano els policies que el van detindre. ¡Viva la Democracia!)