Manuel Pizarro representa una nova generació d'empresaris que s'han enriquit amb l'etapa del capitalisme finançer de manera salvatge. Gràcies a les desregularitzacions, als paradisos fiscals i a les privatitzacions subjectes com Pizarro han amassat increibles fortunes. Efectivament Pizarro és un d'eixos empresaris de partit amic personal de José María Aznar que, com tothom coneix -malgrat que ara ho negue- ha dut una activitat empresarial paralela a les directrius del partit Popular. Les xifres de la seua butxaca són escandaloses.
Però la jugada de la seua incorporació també forma part d'eixa nova corrent que impregna a la dreta espanyola: el neoconservadorisme d'inspiració atlantista. Els nous neocons espanyols -el gurú dels quals és Aznar- imiten als seus camarades ianquis al peu de la lletra. La frontera entre els negocis i la política és cada cop més difussa. Però també s'bserva un cert estil berlusconià: milionaris clavats a política sense cap tipus de complexe. Queda per vore si la jugada, que els mitjans de comunicació pro Gallardón -El País i ABC- atribueixen a l'ex president Aznar, dona resultats. Ja vorem. El record dels amics intims d'Aznar no és precisament un punt positiu. Mirem sino el desastre de Juan Villalonga en Telefónica.
Per cert, per si algú dubta de la influència neocon en la dreta espanyola: "Aznar defiende la entrada de Israel en la OTAN". En realitat el més sorprenent és que encara no estiga en la OTAN eixe país tan respectuós amb els drets humans i la legalitat internacional...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada