dimarts, 6 de gener del 2009

Defensant allò indefensable


Nova entrega de propaganda made in Tel-Aviv signada per Pilar Rahola, avui en La Vanguardia. Vaja, vaja... Significativament (hi ha aliançes inconfessables), un tal Juan Carlos Girauta, columnista de Libertad Digital deia coses molt semblants. Sota el títol Israel siempre, el citat individu relatava: "Porque Israel, señores, por si no se habían enterado, son los nuestros. Lo son por defender nuestro sistema de valores, por mantener viva la única democracia de la zona, por atenerse a las consecuencias de lo anterior juzgando y condenando a sus responsables políticos y militares cuando incurren en abusos que serían (que son) premiados en sus Estados vecinos". I olé! Juan Carlos Escudier repassava allò escrit aquests dies pels propagandistes d'Israel en els mitjans de dreta en Toda la verdad sobre Israel.

Sempre m'ha impressionat [1] com una sèrie d'intel·lectuals sense ofici ni benefici (més enllà d'escriure columnes o anar al plató de TV de qualsevol programa infame), defensen un Estat amb un règim qualificat per l'ex president nordamericà Jimmy Carter com un nou "apartheid".

Molta gent s'escandalitza amb argumentacions d'aquest tipus (i amb raó: l'apologia del terrorisme és un delicte -també del terrorisme d'Estat, o no?-) però sempre he pensat que Israel (un Estat amb enormes inversions en el camp de la propaganda i del maquillatge mediàtic) ha perdut per adavantat la guerra de la comunicació: una fotografia d'un xiquet palestí assassinat, multiplicada per 10, 100 o 1000 vegades (les vegades que dicten les operacions de l'exèrcit israelià), val més que tots els premis junts que ha rebut Pilar Rahola dels seus amics israelians.

[També hi ha articles interessants publicats: aquest signat per Carlos Taibo en Público i aquest signat per Mónica G. Prieto en El Mundo]

Pd. Segons l'ONU, des del passat 27 de Febrer 527 palestins han mort, a més dels aproximadament 2.500 ferits. Ahir, el Tzahal atacà una escola de l'ONU amb 400 civils palestins desplaçats. Hi han coses indefensables. I altres inconfessables.

Pd 2. Estic totalment d'acord amb Cayo Lara; Hugo Chávez ja ho va fer durant la invasió del Líban.

Foto: La democràcia d'Israel arriva a Gaza en format cadàver.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no he trobat ni un sol argument de l´article de Pilar Rahola, que no sigui cert. Què passa? Que incapaç de respondre a les seves veritats, només et queda el recurs de la desqualificació? Molt típic de la pijoprogresia.

Xavier Martínez ha dit...

Vaja ! Sembla que la burgesia catalana, beata i neocon, ara li fa el llit a l'extrema dreta espanyolista... Molt interessant... Extrema dreta espanyolista, per cert, que fins fa poc rebutjava els jueus, i no diga'm el sionisme, per allò de la "conspiración judeo-masónica", molt en la línia dels seus admirats aris alemanys... Una aliança, com a mínim digna de ser estudiada per politòlegs, sociòlegs i perquè no, antropòlegs.

També, molt interessants les reflexions sionistes de la burgesia catalana (altrament pancatalanista, pseudo-independentista, nacional o diguem-ne com vullgam) des d'Eliseu Climent als seus incondicionals del PSAN... Parleu amb algunes i alguns dels "fundadors de l'independentisme contemporàni" i les seues justificacions dels assassinats preventius d'Israel. Es veu que el sionisme i l'estat d'Israel (fundant Hamas) son infinítament més demòcrates que els moros eixos de Palestina... Amb aquestes misèries del nostre País, és normal que mai puga'm construir, ni avançar en res.

Anònim ha dit...

Un article en la mateixa línia:
http://diaridavort.blogspot.com/2009/01/gaza-i-la-nostra-premsa-seriosa.html

aurora

Alfredo Leopoldo Manfredi Torrecuadrada ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc Peris ha dit...

Podríem pensar que l'estratègia del Terror d'Israel, que ací desperta profundes aversions, els està eixint malament. Res més lluny de la realitat, el que pretenen és demostrar el món que no s'aturaran davant res, en la seua inflexible tasca d'extermini del poble palestí. Talment com quan Hitler cavalcava sense oposició per Europa, amb tèbies lamentacions i titllant de desproporcionada la seua tasca d'extermini del poble jueu.
Probablement, la creació de l'Estat d'Israel siga una de les més tristes ironies de la història.

Ciclo Documental ha dit...

Us recomane que llegiu Haaretz i Jerusalem Post per descobrir com pensen... Entre d'altres curiositats podem descobrir com 50.000 israelians amb coneixements de llengües estrangeres es dediquen a participar a fòrums i blocs... us fa pensar en algú? o alguns? Per cert que el portaveu de Aturem la Guerra li ho va dir en la cara a Rahola...